Arxiu d'etiquetes: 1994

Beneyto i Pérez, Joan

1 Resposta

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 27 agost 1907 – Madrid, 25 febrer 1994)

Jurista i escriptor polític. Doctorat en dret a la universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies: Preliminars per a l’estudi del nostre dret (1932), El diritto catalano in Italia (1933), Iniciació a la història del dret valencià (1934), etc.

Demostrà simpaties pel feixisme en diverses obres: Nacionalsocialismo (1934), España y el problema de Europa (1942), Historia de las doctrinas políticas (1948), Ensayos sobre la cultura moderna (1952), Los cauces de la convivencia (Una política de instancias sociales) (1968).

És autor també d’unes biografies de Ginés de Sepúlveda i del cardenal Albornoz i de comentaris sobre la legislació espanyola relativa als mitjans d’informació.

Ocupà càrrecs polítics després del 1939.

Arxiu Històric Nacional d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra la Vella, 1994 – )

Centre documental dedicat a recollir, descriure, restaurar, conservar i difondre el patrimoni documental d’Andorra. És el resultat de la unió dels Serveis d’Arxius i dels Arxius Nacionals d’Andorra.

Des de la seva creació ha prestat un especial interès a la recuperació de fons d’institucions públiques i privades, i a la microfilmació de fons relatius a Andorra dipositats a l’estranger.

Entre els seus fons públics més importants figuren els del Consell General, els del Tribunal de Corts i de l’Arxiu de les Set Claus, i entre els privats destaquen el de Sud Ràdio i el de la Casa Rossell d’Ordino.

Enllaç web: Arxiu Nacional d’Andorra

Alaman i Rodrigo, Agustí

Deixa un comentari

(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)

Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al Conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.

Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.

Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.

Enrique i Tarancón, Vicent

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 14 maig 1907 – València, 28 novembre 1994)

Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinaròs, treballà per a l’Acció Catòlica.

Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d’Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola.

Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d’unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l’Estat no confessional postfranquista.

Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.

Assaig de Teatre

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1994 – 2010)

Revista publicada per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), amb la direcció de Ricard Salvat.

La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.

Publicà 75 números (fins al 2010).

Genovart i Llopis, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1941 – 13 març 1994)

Pintor. De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament.

Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies, això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment.

Gàbia Teatre, La

1 Resposta

(Vic, Osona, 1961 – 1994)

Grup teatral. El seu primer espectacle fou Poemes (1973), de Miquel Bauçà. Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres de diversos autors.

Ha realitzat també dues coproduccions: El bagul (1994), amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia (1992), amb P i Q Teatre.

Filocalia

Deixa un comentari

(Catalunya, 1994)

Antologia d’autors espirituals grecs feta pel monjo d’Athos Nicodem l’Hagiorita.

El 1994 fou traduïda per primer cop al català i publicada en el número 50 (volum doble) de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, amb introduccions de Placide Deseille.

Esteve i Cruañas, Lluís

2 Respostes

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 gener 1906 – 16 setembre 1994)

Mestre. S’ha destacat pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics.

Ha publicat, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58) i Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70).

El 1986 l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li féu un homenatge, del qual és fruit la publicació d’Homenatge a Lluís Esteve i Cruañas, mestre investigador, en el seu 80 aniversari (1986).

Escobar i Saliente, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 octubre 1908 – 31 març 1994)

Dibuixant i escriptor. Dedicat a la premsa infantil. Les seves primeres col·laboracions foren a les revistes “En Patufet” i “Virolet”, i, més tard, a “TBO” i “Pulgarcito”, al darrer dels quals van aparèixer les seves creacions més entranyables: el famós Carpanta i la minyona Petra, ambdós personatges característics dels sectors humils de la societat espanyola de la postguerra; Zipi i Zape, etc.

Treballà per a revistes humorístiques i esportives i realitzà moltes pel·lícules de dibuixos animats.

Com a escriptor és autor de les comèdies Assaig general (1957) i A dos quarts de set, rapte (1963).