Arxiu d'etiquetes: 1993

Bonet i Garí, Lluís

5 Respostes

(el Cros, Argentona, Maresme, 5 agost 1893 – Barcelona, 30 gener 1993)

Arquitecte. Titulat a Barcelona (1918). Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí (capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929). Col·laborà en l’Obra de la Masia Catalana fins al 1936.

Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme (Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949).

Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d’altres activitats culturals. Publicà Les masies del Maresme (1983).

Fou el pare de Jordi i de Narcís Bonet i Armengol.

Bellmunt, Domènec de

1 Resposta

(Bellmunt d’Urgell, Noguera, 28 gener 1903 – Tolosa de Llenguadoc, França, 14 maig 1993)

(Domènec Pallerola i Munné)  Assagista i narrador. Estudià dret i s’exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera. Publicà a París la revista de combat “El Fuet”. Retornà poc abans de la República i col·laborà assíduament a “La Publicitat”, “L’Opinió” i “La Nau”. Fou secretari de Lluís Nicolau i d’Olwer.

Va publicar unes quantes novel·les, com Les banyes del Tibidabo, o Homes de la terra (1935), entrevistes i retrats literaris, una biografia de Lluís Companys (1945) i els assaigs L’organització internacional del treball (1930), Causes de l’anticlaricalisme espanyol (1967).

Exiliat el 1939, s’establí a Tolosa i dirigí la publicació “Foc Nou”. Després va publicar Cinquanta anys de periodisme català (1975) i Anecdotari de 50 anys de periodisme (1978). Col·laborà en diverses publicacions, sobretot al diari “Avui”. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Andreu i Abelló, Josep

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 8 novembre 1906 – Madrid, 31 maig 1993)

Advocat i polític. Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona. Exercí d’advocat a Reus. Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus (1930), un dels centres polítics que pel març de 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya, del comitè executiu del qual fou elegit membre.

Proclamada la República, formà part de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’estatut d’autonomia que fou presentat a les corts constituents. Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat. Elegit diputat al parlament català per Tarragona (novembre 1932), fou president de la seva comissió de justícia i dret i membre de la diputació permanent.

Iniciada la guerra civil, fou designat president de l’audiència territorial de Barcelona (setembre 1936) i, el més següent, president del tribunal de cassació de Catalunya. Des d’aquests càrrecs actuà enèrgicament per mantenir l’ordre jurídic i humanitzar la guerra i la revolució. Al final del 1936, havia estat elegit president de l’Ateneu Barcelonès.

El 5 de febrer de 1939 s’exilià a França. Declarada la guerra mundial, es traslladà a Mèxic. Acabada la guerra, novament residí a França i posteriorment a Tànger. Tornà a Barcelona l’any 1964, on reprengué l’activitat professional, i també la lluita política antifranquista en nom de l’Esquerra Republicana de Catalunya, però sense integrar-se en l’organització d’aquest partit a l’interior.

Membre de l’Assemblea de Catalunya i d’altres organismes unitaris, el 1976 abandonà ERC i s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya-Congrés, pel qual fou elegit diputat a Madrid el 1977. President de l’Assemblea de Parlamentaris, de la comissió redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau (1978) i, del 1977 fins al 1985, de l’Ateneu Barcelonès, fou, simultàniament, senador a Madrid (1979 i 1982) i diputat socialista al Parlament de Catalunya (1980).

Alsina i Bofill, Josep

1 Resposta

(Palafrugell, Baix Empordà, 21 juny 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 27 agost 1993)

Metge. S’especialitzà en medicina interna i en nefrologia. Membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961, del qual fou president (1974-78). Presidí també la Societat Catalana de Biologia (1963-67) i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. 

Entre les seves obres destaquen: Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935), El metge davant l’hipertens (1969) i diferents diccionaris mèdics. Col·laborador de les dues edicions del Vocabulari Mèdic (1974 i 1979), ha contribuït decisivament a les tasques de normalització del llenguatge científic.

Enllaç web:  Fundació Alsina i Bofill