(Barcelona, octubre 1985 – 1992)
Complex d’instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona.
És format per l’estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l’INEFC.
(Barcelona, 1906 – Madrid, 9 abril 1992)
Compositor. Fou conseller de la Societat General d’Autors d’Espanya.
Treballà també en edicions musicals. Ha compost un gran nombre d’obres de música lleugera.
Fou el pare del també compositor August Algueró i Dasca.
(Sabadell, Vallès Occidental, 2 abril 1922 – Barcelona, 23 juny 1992)
Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1972), de la qual fou professor d’ençà del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenament del territori de Catalunya. Fou col·laborador de Pau Vila en diversos estudis sobre Barcelona, com Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974).
S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya: El Lluçanès, evolució entre el 1950 i 1970 (1975), Fires i mercats a Catalunya (1978), La regionalització del territori i els ens intermedis (1990) i La ciutat metropolitana i la unitat de Catalunya, i, en col·laboració amb J. Clusa, L’organització territorial de Catalunya i Organització territorial i administrativa de Barcelona (ambdues del 1981).
La Societat Catalana de Geografia convoca des de l’any 1995 el Premi Lluís Casassas i Simó per a estudiants.
Enllaç web: Premi Lluís Casassas i Simó
(Poblenou, Barcelona, 26 febrer 1901 – Barcelona, 26 novembre 1992)
Pintor i dibuixant. Es formà a l’Acadèmia Baixas (1912) i amb Feliu Mestres a l’Escola de Llotja (1920). Exposà a la Sala Parés de Barcelona (1930), i a París el 1930 i el 1931.
Realitzà el disseny dels figurins i la decoració de l’obra de Xavier Benguerel El casament de la Xela (1938). Col·laborà a la revista alemanya “Der Querschnitt” (1931-33) i il·lustrà el Quixot, les obres d’Edgar Allan Poe, etc. El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l’autor. Sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966. Premi de dibuix Ynglada Guillot (1964).
El seu estil és una espècie de realisme màgic, precís i estilitzat, sovint irònic i sobtat per algun detall insòlit o fantàstic.
(Barcelona, 30 octubre 1930 – Nova York, EUA, 4 març 1992)
Cineasta. Operador i realitzador de cinema. Des del 1948 va viure a Cuba, on va fer documentals fins que, en desacord amb el règim castrista, el 1962 marxà cap a França. Col·laborà amb F. Truffaut a L’enfant sauvage (1969) i amb E. Rohmer des del 1966 fins al 1976 (La collectioneuse, Ma nuit chez Maud, Le genou de Claire).
L’Oscar de 1978 per la seva fotografia a Days of heaven, de T. Malick, li obre les portes del cinema nord-americà: Kramer vs. Kramer (1981), de R. Benton, i New York Stories (el capítol de M. Scorsese, 1989), entre d’altres. A l’estat espanyol col·laborà en Cambio de sexo (1976) del barceloní Vicenç Aranda.
Ha publicat a França un llibre d’experiències professionals: Un homme à la caméra (1980), traduït al castellà el 1982. Els darrers anys prosseguí la seva denúncia del castrisme amb la realització del documental Nadie escuchaba (1988). Com a director de fotografia, rodà a Hollywood Nadine (1987) i Billy Bathgate (1991).
Dades dels Països Catalans 