(Illes Balears, segle XX – Palma de Mallorca, 19 juny 1984)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Josep Quint-Zaforteza i Amat. Es casà amb la comtessa de Deleytosa, títol que ha passat a la seva única filla.
(Illes Balears, segle XX – Palma de Mallorca, 19 juny 1984)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Josep Quint-Zaforteza i Amat. Es casà amb la comtessa de Deleytosa, títol que ha passat a la seva única filla.
(València, 1984 – )
Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Vicente Sáez.
Ha presentat les coreografies: The Lorry (1984), Eliminación, U. (1985), Ens (1987), Solo (1989), Rapta (1990), Uadi (1992), Iris (1994), Regina Mater (1995) i Atman (1997).
(Alcoi, Alcoià, 12 octubre 1908 – 30 setembre 1984)
Escriptor. Ha exercit la carrera de mestre (1927) i ha col·laborat en diverses publicacions dels Països Catalans i en diversos periòdics sud-americans.
Les seves narracions es caracteritzen pel sabor popular i la gràcia literària: Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), El cas de Lina Morell (1960), De la muntanya i de vora mar (1975). Com a divulgació històrica, ha escrit Miscel·lània alcoiana (1964) i La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bilmil·lenària (1970).
Fou el pare de Jordi Valor i Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1939 – ) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. Destacà com a paisatgista. Ha obtingut premis d’importància.
(País Valencià, 4 juliol 1984 – 27 novembre 2013)
(TVV) Televisió autonòmica que inicià les emissions el 1989. Creada en el si de l’ens Radio Televisió Valenciana (RTVV). És membre de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA). Acull Canal 9 i Notícies 9.
Canal 9, d’orientació general, començà les emissions el 9 d’octubre de 1989. La seva programació combina el català, emprat en els informatius, en alguns programes de producció pròpia i en els programes infantils, amb el castellà, que és present, principalment, a les pel·lícules i a les sèries estrangeres.
El segon canal, Notícies 9, dissenyat com a complement de Canal 9, començà les emissions, totalment en català, el 1997.
El novembre de 2013 les Corts Valencianes, amb majoria del PP, aproven el seu tancament, i al juliol de 2016 s’aprovà la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, continuadora de la RTVV.
(Torrevella, Baix Segura, 24 març 1919 – Granada, Andalusia, 18 abril 1984)
Escriptora. El 1936 es traslladà al Marroc, on treballà per a l’administració del protectorat espanyol. Des del 1958 visqué a Granada. Fundà la revista “Al-Motamid”, editada en castellà i en àrab.
És autora dels llibres de poesia Pequeños poemas (1944), que signà amb el pseudònim de Tímida, i Tiempo a salvo (1956).
(Elx, Baix Vinalopó, 5 juliol 1906 – 3 juny 1984)
Arqueòleg i historiador. Germà de Rafael. Director del Museu Municipal d’Elx, des del 1940 ha realitzat excavacions al terreny de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici, que és propietat seva.
De les seves obres sobresurten Problemas de cerámica (1947), Mapa arqueológico del término municipal de Elche (1953), La Alcudia (1962), La Dama de Elche (1965) i Cerámica ibérica de la Alcudia (1990).
Fou el pare de Rafael Ramos i Fernández.
(Algemesí, Ribera Alta, 21 juny 1908 – València, 10 agost 1984)
Periodista i escriptor. Ha estat director de “Las Provincias”.
A part d’uns assaigs, en castellà, sobre les arrels de la història valenciana i sobre Blasco i Ibáñez, ha escrit teatre (El milacre dels Milacres, 1969; El cigne fora de l’aigua, 1977) i la novel·la sobre el món rural Els horts (1972).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 15 març 1911 – Palma de Mallorca, 24 març 1984)
Escriptor. Impressor d’ofici. Deixeble, a Eivissa, d’Isidor Macabich, a partir del 1932 s’instal·là a Palma de Mallorca.
Va publicar treballs diversos sobre Eivissa: Bon profit! (1967), receptari de cuina eivissenca, en castellà; guies d’Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollt les rondalles a Rondaies eivisenques (1953), Rondaies d’Eivissa (1955) i Rondaies i contes d’Eivissa (1961), les seves obres principals, i a Supersticions ibicencas (1952), Es Berruguet (1956), Lo promès sia atès (1957) i Rondalles de Formentera (1976).
Des del 1945 fins al 1979, publicà l’almanac bilingüe (català i castellà) “El Pitiuso”.
(País Valencià, 1915 – 1984)
Catàleg bibliogràfic elaborat per Josep Ribelles i Comín. Aspirava a reunir tots els llibres, opuscles, periòdics i fulls solts escrits en català per autors valencians o editats al País Valencià.
El 1915 en fou publicat el primer volum que abraça la relació de les impressions incunables i algunes altres, posteriors, de literats del segle XV; el segon (1929) correspon a edicions i a autors del segle XVI, i el tercer (1943) inclou la producció dels segles XVII i XVIII.
És un repertori força extens, fet amb un criteri no gaire científic, però molt útil per la quantitat de notícies i pels fragments de texts antics o introbables que publica.
El 1978 fou publicat el quart volum sobre el segle XIX i el 1984 el cinquè volum sobre el segle XX.
(Perpinyà, 1946 – 1984)
Empresa. Creada per Salvi Pi, dedicada a la fabricació de nines. Donà feina a més de mil persones (la meitat a domicili).
El 1967 produí 1.200.000 joguines, xifra que la situà al capdavant de la indústria d’aquest ram dins l’estat francès.