Arxiu d'etiquetes: 1982

Massé, Ludovic

(Évol, Conflent, 7 gener 1900 – Perpinyà, 24 agost 1982)

Escriptor en francès. Mestre, exercí fins al 1940, que s’establí a Perpinyà.

És autor de nombroses novel·les, centrades en el país i la seva gent: Le mas des Oubells (1933), Ombres sur les champs (1934), La flamme sauvage (1936), Le vin pur (1945), la sèrie Les Grégoire, La terre du liège (1953), Le refus (1962) i Simon Roquère (1969).

Ha escrit també contes, i ha col·laborat a nombroses revistes, com “Vu”, “Regards”, “Prolétariat”, etc.

Lucentum -revista-

(Alacant, 15 desembre 1982 – )

Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d’Alacant. Pren el seu nom de la denominació llatina de l’antiga ciutat romana de Lucentum.

S’hi publiquen treballs d’àmbit general i d’àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià.

Enllaç web:Lucentum

Gregory, Lleó

(Tuïr, Rosselló, 1 novembre 1909 – Perpinyà, 22 octubre 1982)

Polític i advocat. Des del 1934 exercí a Perpinyà. Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, i fou reelegit diverses vegades.

Presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló.

Govern Valencià

(País Valencià, 1982 – )

(o Govern del País Valencià)  Òrgan col·legiat. Ostenta la potestat executiva i reglamentària del País Valencià, referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.

Designat també amb el nom de Consell Valencià, és compost pel president de la Generalitat Valenciana i pels consellers, el nombre dels quals amb responsabilitats executives no pot excedir de deu.

La seu és a la ciutat de València.

Gómez i Brufal, Joan

(Elx, Baix Vinalopó, 24 juny 1912 – 3 febrer 1982)

Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus.

Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.

Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana -1982-

(País Valencià, 10 juliol 1982 – )

Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78).

Però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l’actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).

Escribà i Garcia, Casimir

(Aiora, Vall de Cofrents, 1898 – 1982)

Pintor i sacerdot. Féu una pintura de caire anecdotista i exposà a Alacant (1931), a Múrcia (1932) i repetidament a València.

És autor d’un gran mural a la catedral d’Albacete (1958-60) de quasi 1.000 m2.

Cri Cérétan, Le

(Ceret, Vallespir, 1935 – 1982 ?)

Revista. Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la guerra civil.

Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre”.

Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès.

Crespí i Salom, Andreu

(Palma de Mallorca, 26 desembre 1896 – 20 febrer 1982)

Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica.

El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l’assemblea de discussió del Projecte d’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.

Creeft i Champane, Josep de

(Guadalajara, Castella, 27 novembre 1884 – Nova York, EUA, 11 setembre 1982)

Escultor. Fill d’un militar barceloní. Fou aprenent d’un imaginaire a Barcelona, i d’Agustí Querol a Madrid, on instal·là el seu propi taller, i el 1905 s’instal·là a París.

Començà a esculpir directament la pedra (Èxtasi maternal, presentada a l’exposició de belles arts de Barcelona el 1923), el marbre, la fusta, etc, però des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig; això li valgué anomenada als EUA, on anà el 1929 i s’hi naturalitzà.

Hom l’ha considerat un dels millors escultors dels EUA, on el 1970 fou elegit membre de l’Academy of Fine Arts de Nova York.