(Barcelona, 26 desembre 1907 – 13 abril 1981)
Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934.
Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol.
(Barcelona, 28 juny 1895 – 29 octubre 1981)
Metge i polític. Digestòleg, deixeble de Francesc Gallart i d’August Pi i Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya (1920), redactor en cap dels “Annals de Ciències Mèdiques” i director de la revista en català “Ars Medica”.
Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1932).
S’exilià el 1939 i exercí a Montpeller. Tornà a Barcelona el 1947.
(Olot, Garrotxa, 16 gener 1909 – Vic, Osona, 18 desembre 1981)
Pintor. Deixeble d’Iu Pascual a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, posteriorment, professor de l’escola Superior del Paisatge de la Generalitat i de l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres (1935-36).
Seguidor de la tradició de l’Escola d’Olot, la seva pintura (paisatges, figures i natures mortes) es basa en el color, sobretot en les darreres obres, mancades pràcticament de dibuix.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1981)
Pedagog i historiador. Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic.
Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metal·lúrgia colonial americana: La minería y la metalurgía en la América española durante la época colonial (1955), La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial (1969), etc.
També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgía mexicana y de Hispanoamérica colonial (1973).
(Barcelona, 1981 – 1994)
Formació instrumental. Constituïda pel pianista Albert Giménez i Atenelle, el violinista Gerard Claret i Serra i el violoncel·lista Lluís Claret i Serra.
El seu repertori incloïa les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc.
(Vic, Osona, 3 octubre 1981 – )
(ACM) Entitat municipalista que representa i defensa els interessos de les entitats locals catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, EMD, consorcis, etc.).
Enllaç web: Associació Catalana de Municipis
(les Borges Blanques, Garrigues, 1897 – Barcelona, 1981)
Escriptor i activista polític. Afiliat a Estat Català.
De família camperola, es traslladà a Barcelona el 1925. Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana”.
Ha publicat Catalunya poble dissortat (1933), en col·laboració amb J. Casals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme (1934) i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó (1946).
“El nacionalisme català no reeixirà mentre ens preocupem de la sort o dissort de la política espanyola” (Ramon Arrufat i Arrufat)
(Barcelona, 13 març 1911 – l’Havana, Cuba, 9 gener 1981)
Compositor. Fill de Ferran Ardèvol i Miralles. Fundador i director durant 18 anys de l’Orquestra de Cambra de Cuba (1934), país on s’establí a partir de 1929. Col·laborà en diverses revistes de música (“Musicalia”, “Conservatorio”, “La Música”).
És autor d’una extensa producció coral i instrumental, com Burla de don Pedro a caballo (1943), sobre text de García Lorca, Sardana para pequeña orquesta (1935), dues Suites cubanes (1947-49), un Concerto Grosso, cantates com La victoria de Playa Girón, Che comandante, etc.
El 1976 fou nomenat degà de la facultat de música de l’Havana.
(Lloret de Mar, Selva, 1918 – Barcelona, 19 febrer 1981)
Historiador. Arxiver de la Corona d’Aragó d’ençà del 1947, el 1964 s’esdevingué vicerector.
Professor d’arxivística a l’Escola de Bibliotecàries i membre de l’Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística.
Juntament amb Mercè Costa publicà Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).
(Lleida, 25 juliol 1888 – Madrid, 13 març 1981)
Poeta. Exercí la carrera de diplomàtic fins al 1936.
La seva lírica respon a un postsimbolisme refinat, que evoca experiències personals o recull el color del paisatge.
Entre altres obres, cal destacar Damassos al sol (1924), Hostal de núvols (1931), Rosada i celistia (1949), Pluges a l’erm (1953), Fonts de lluna (1960), Ocells al teulat (1970), Hort vell (1968) i la participació al llibre col·lectiu Lleida, vuit poetes (1969). Pòstumament s’ha publicat 100 poemes (1993).
Dades dels Països Catalans 