Arxiu d'etiquetes: 1974

Truc -publicació, 1974/80-

(Perpinyà, 1974 – 1980)

Publicació periòdica. De caire satíric, portava inicialment per subtítol Tres si jugues, al·lusió al joc de cartes. Inicialment setmanari, passà a ésser quinzenal. Bàsicament d’expressió francesa, admeté articles en català.

S’ocupà de manera especial dels problemes polítics, econòmics, socials i culturals de Catalunya del Nord. Els seus principals animadors foren Alain Paul i Lluís Monich i hi han col·laborat la major part d’intel·lectuals nord-catalans crítics davant la situació establerta, de dreta o d’esquerra, a Catalunya del Nord.

Torres i Ramis, Vicenç Xavier

(Palma de Mallorca, 14 juny 1974 – )

Nedador paralímpic. Ha aconseguit un distingit palmarès en competicions paralímpiques nacionals i internacionals des de l’any 1989, en què guanyà el campionat d’Espanya en classe S-5. Des d’aleshores els seus triomfs més importants han estat als Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Sydney (2000).

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Olímpia (1991) i el 1992 fou elegit millor esportista de Mallorca.

Sanmartín i Bargues, Ricard

(València, 11 desembre 1888 – 3 juny 1974)

Editor i poeta. Dirigí, des del 1948, l’editorial Lletres Valencianes.

És autor dels llibres poètics Entre dos clarors, Versos casolans (1959), Ressonàncies de l’Alguer (1960) i La mel i la tardor (1962).

Sanchis i Yago, Rafael

(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)

Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.

Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Rous, Josep

(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)

Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).

Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló

(Castelló de la Plana, 1974 – )

(QPAC)  Revista. Fundada per Francesc Gusi i Jener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló.

Inicialment en castellà, s’anomenà “Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses”. Des del volum 3 (1976) s’hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l’actual.

S’hi publiquen principalment treballs referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del País Valencià.

Giménez i Fayos, Josep Maria

(València, 1886 – 1974)

Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes.

El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l’Acadèmia Valenciana d’Història.

Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d’altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).

Gascó i Contell, Emili

(València, 1898 – 1974)

Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.

En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).

Fou professor de diverses universitats europees i americanes.

Catardi i Arca, Rafael

(l’Alguer, 26 novembre 1892 – 20 juny 1974)

Militar i escriptor. Prengué part en les dues guerres mundials i fou ascendit a general.

Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos. Col·laborador en revistes italianes i catalanes.

Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell’Isola di Sardegna (1793-1796) (1964), L’Ordine de N.S. delle Mercede in Alguero (1970).

Autor de poesia intimista, esmaltada de la llengua popular, en part escrita durant les campanyes militars, ha publicat Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (1960) i Rimes alguereses (1971).

Castanyer i Fons, Angelí

(Huéneja, Andalusia, 13 abril 1905 – València, 12 agost 1974)

Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d’esquerra.

Col·laborà a “Germania” i a d’altres publicacions.

Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).