Arxiu d'etiquetes: 1962

Zaforteza i Musoles, Dídac de

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 28 agost 1884 – Palma de Mallorca, 3 juliol 1962)

Historiador. Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura. Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma de Mallorca i València.

Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, inacabada (quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960).

Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué un poema patriòtic en castellà Son Berga, dedicat a José M. Pemán. Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Fou besnebot seu Josep de Zaforteza i Montaner  (Catalunya, segle XX)  Marquès del Tremolar.

Valencia-Fruits

1 Resposta

(València, 15 juny 1962 – )

Setmanari en castellà. Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental.

Editat per Sucro SA, n’és propietari Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà.

Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari “Al Día”, publicat per la mateixa empresa, que també edità l'”Anuario Hortofrutícola Español”.

Unió Democràtica del País Valencià

Deixa un comentari

(País Valencià, 1962 – 1977)

(UDPV)  Partit polític d’ideologia democratacristiana i nacionalista de la convergència de tres corrents diversos. Entre els seus dirigents hi havia Vicent Miquel i Diego, Rafael Lluís Ninyoles, E. Sena i M. Viadel. Un segon grup procedent de moviments cristians fou creat el 1962, amb la presència de V. Ruiz Monrabal, V. Diego, F. Fayos i E. Escrivà. Finalment, antics membres de la Dreta Regional Valenciana s’incorporaren a la UDPV (J. Maldonado i Almenar, J. Duato i Chapa, V. Andreu i A. Escrivà).

Al maig de 1964 UDPV signà un pacte amb Unió Democràtica de Catalunya per a la seva incorporació a l’Equip Democratacristià de l’Estat espanyol. Al juny de 1965 celebrà el I Congrés, i el 1966 assistí a les Primeres Jornades de l’EDCEE a l’abadia de Montserrat. El 1974 celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III.

Dins el panorama polític del País Valencià, la UDPV formà part de la Taula de Partits del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

Després del seu fracàs en les primeres eleccions democràtiques estatals del 1977, desaparegué.

Tarí i Navarro, Josep

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1889 – Alacant, 1962)

Escriptor i mestre. Habità i ensenyà a Alacant.

Publicà, entre altres obres, Miscelánea alicantina (1951), Bocetos de antaño (1958) i Efemérides alicantinas (1958).

Suma y Sigue del Arte Contemporáneo

1 Resposta

(València, 1962 – 1967)

Revista d’art i arquitectura, sense periodicitat. Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figurava importants especialistes.

Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics.

Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres.

Sudre, Raimon

Deixa un comentari

(Perpinyà, 28 octubre 1870 – París, França, 7 agost 1962)

Escultor. Format amb el seu pare, que era marbrista, i a París. Fou Prix de Rome el 1900 i viatjà, becat, per Espanya, Itàlia, Bèlgica i Holanda. Fou membre del Salon des Artistes Français, on exposà des del 1894, i cavaller i oficial de la Legió d’Honor.

Típic representant de l’academicisme anecdotista aplicat sobretot a monuments públics, és autor de Muntanyes regalades i l’Àliga esclafada (ambdós a Perpinyà), el Mausoleu Zacaries Astruc (cementiri de Montparnasse, a París), la Victòria o monument als morts del Voló, el monument als morts d’Illa. etc. També conreà molt el retrat i la peça de col·leccionisme.

Sanç i Moià, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 22 març 1884 – València, 31 gener 1962)

Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica.

Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de dietari).

Saguntum -revista-

Deixa un comentari

(València, 1962 – )

(Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia)  Revista de prehistòria, història antiga i arqueologia, de publicació anual. Fundada per Miquel Tarradell i editada pel departament de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València.

Des dels seus inicis introduí una nova manera d’abordar els temes històrics valencians, prioritzant la valoració del testimoni arqueològic. Dóna cabuda també a articles d’altres indrets de l’estat, en especial d’arqueologia balear.

Rossi, Aldo

Deixa un comentari

(Romanya, Itàlia, 1898 – Roma, Itàlia, 1962)

Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l’advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Alberto Bayo, per l’agost de 1936.

Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins.

Pel desembre de 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.

Fons i Jofre de Villegas, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)

Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).

Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.

Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.