Arxiu d'etiquetes: 1956

Zaplana Hernández-Soro, Eduardo

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 3 abril 1956 – )

Polític. Fou dirigent de la UCD d’Alacant, i el 1989 ingressà al Partit Popular. President del PP d’Alacant, fou regidor de l’ajuntament de Benidorm i després alcalde (1991-94), així com diputat a les Corts Valencianes (1991). El 1993 fou elegit president del PP de la Comunitat Valenciana.

El 1995 assolí una notable victòria en les eleccions autonòmiques, i esdevingué president de la Generalitat Valenciana gràcies a un acord amb Unió Valenciana. Revalidà el triomf, i per majoria absoluta, en les eleccions del 1999. En les del 2003 ja no es presentà. Membre de la Junta Directiva Nacional del PP.

El 2018 fou detingut i acusat de blanqueig de capitals i malversació.

Sorolla i Garcia, Maria

1 Resposta

(València, 13 abril 1889 – Madrid, 19 juny 1956)

Pintora. Era filla del pintor Joaquim Sorolla i Bastida.

La seva producció és remarcable. Té quadres al Museu de Belles Arts de València.

Soler i Cladera, Cristòfol

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 26 desembre 1956 – )

Polític. Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar. Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular.

Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas (1983), tot i que el 1987 abandonà la conselleria. El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol de 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas.

Soler dimití al juny de 1996 i fou succeït per Jaume Matas.

Salvà i Salvà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1867 – Palma de Mallorca, 1956)

Lul·lista. Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle XX, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu.

Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica (1935), publicà -entre el 1946 i el 1955- alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Llibre “de Benedicta tu in mulieribus”, contra l’opinió de Salvador Galmés.

Ramon i Torres, Joan

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 21 maig 1956 – )

Arqueòleg. Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. El 1984 fou nomenat cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa.

Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del cap des Llibrell.

Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985) i Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995).

Ramis d’Ayreflor i Saura, Joan

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)

Periodista i escriptor. Començà a col·laborar a “La Roqueta” amb quadres de costums i dirigí la “Gazeta de Mallorca” i col·laborà a diverses publicacions de Catalunya.

Poeta menor de l’escola mallorquina, publicà Clarianes (1917) i un altre recull a “Lectura Popular”.

Rambal i Garcia, Enric

Deixa un comentari

(Utiel, Plana d’Utiel, 21 setembre 1889 – València, 10 maig 1956)

Actor i director teatral. El 1910 formà companyia. Treballà intensament al front de la seva formació, que adquirí fama com a especialitzada en obres de gran espectacle.

Obtingué èxits notables entre un públic popular.

Furió i Kobs, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1864 – 1956)

Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca.

Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Illes Balears i publicà alguns treballs d’història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928).

Políticament milità en el tradicionalisme.

Espié, Adolf d’

Deixa un comentari

(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)

Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.

Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.

Domingo i Marquès, Francesc

3 Respostes

(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920) 

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.

Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.

Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).

Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956)  Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.