Arxiu d'etiquetes: 1948

Elias i Bracons, Feliu

19 Respostes

(Barcelona, 8 octubre 1878 – 7 agost 1948)

“Apa”  Pintor, crític i historiador de l’art. Germà de Francesc i Lluís. Artista prolífic, va popularitzar el pseudònim d’Apa, amb què signava les seves caricatures a les millors publicacions catalanes del primer terç del s XX, com “Cu-cut!”, “Picarol”, “Mirador” o “Papitu”, la qual també va dirigir (1909-10).

Com a escriptor, sovint amb el pseudònim de Joan Sacs, publicà entre altres el llibre de contes Vida i mort dels barcelonins (1929). Va exercir també la crítica d’art i va escriure diverses monografies sobre altres artistes com Benet i Mercadé (1921), Simó Gómez (1923), Joan Brull (1924), Soler i Rovirosa (1931) i Xavier Nogués (1929). També publicà La pintura francesa moderna fins al cubisme (1917), L’escultura catalana moderna (2 volums, 1926-28), El moble de la Xina (1927), De l’ensenyament de les Belles Arts (1932), així com també el llibre de dibuixos Kameraden (1917), de caricatures de la Primera Guerra Mundial.

Com a pintor conreà una tècnica neorealista d’acurada factura.

Cruz i Moratones, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – )

“Pep Cruz”  Actor i director teatral. De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles.

El 1971 es féu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles. Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals.

Com a actor ha participat en nombrosos muntatges: Cyrano de Bergerac (1985) i Infantillatges (1986), de la Companyia Flotats; Mar i Cel (1988) i Flor de nit (1992), de Dagoll Dagom; Otel·lo (1995), sota la direcció de Mario Gas, entre altres.

Ha dirigit diversos muntatges de la Companyia Vol Ras i, amb el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, La bona gent (1997), de Santiago Rusiñol. També ha actuat sovint en sèries de televisió.

Cònsul i Giribet, Isidor

Deixa un comentari

(Bellpuig, Urgell, 14 juliol 1948 – Badalona, Barcelonès, 27 agost 2009)

Crític literari. Estudià magisteri i filologia romànica. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans de comunicació i ha harmonitzat el seu treball sobre la literatura contemporània amb una tasca d’investigador de la literatura catalana del segle XIX.

És autor de diversos treballs sobre Verdaguer i coautor, amb Ramon Miró, de l’estudi Valeri Serra i Boldú, de la Renaixença al Noucentisme (1987) i de l’edició de l’inèdit Folklore de la pagesia (1987), de Serra i Boldú.

Membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes i des del 1989 secretari de la secció catalana del Pen Club. Fou el coordinador de “L’Any del Tirant, 1990-91″ per la Generalitat de Catalunya i ha editat diversos llibres sobre aquesta commemoració. Assessor editorial de Proa, Pòrtic i del Grup 62.

Casassas i Ymbert, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 juny 1948 – )

Historiador. Féu els estudis de llicenciatura i doctorat a la Universitat de Barcelona, de la qual després fou catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim. Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català.

Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. La seva obra s’ha centrat en el món intel·lectual català des del segle XIX fins a la guerra civil espanyola. Ha publicat una amplíssima bibliografia sobre aquesta temàtica, i ha participat en nombrosos congressos internacionals.

Entre les seves obres destaquen Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L’adscripció social i l’evolució política (1980), L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies (1986), Intel·lectuals, Professionals i Polítics a la Catalunya contemporània (1989), Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (1990), El futur del catalanisme (1997) i Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975) (1999).

Carreras i Verdaguer, Carles

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 3 setembre 1948 – 25 gener 2024)

Geògraf. Es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona (1971), d’on fou professor des del 1972, i s’hi doctorà al 1978 amb la tesi L’estructura de la propietat com a creadora de l’espai urbà: el cas dels barris obrers del sud-est de Barcelona.

Ha publicat treballs de geografia urbana: Hostafrancs, un barri de Barcelona (1974), Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona (1980), La ciudad. Enseñanzas del fenómeno urbano (1983), i també de geografia econòmica i regional, amb la publicació de: Geografia humana de Catalunya (1985), Geografia humana de Barcelona i espai mediterrani, temps europeu (1993).

Camps i Mundó, Carles

Deixa un comentari

(Cervelló, Baix Llobregat, 8 juliol 1948 – )

Poeta. Iniciat en el camp de l’experimentació poètica, el 1972 mostra la seva obra en una exposició de poesia visual, pintura i escultura a la Sala Gaspar de Barcelona. Durant la dècada del 1970 participà en diverses col·lectives, i publicà les proses Trilogia del tret i Sis trets, el poema concret Variacions puntuals, el poema collage Habitar un paisatge i dues suites de poemes visuals La nuu i Contes de l’horitzó (1974).

El 1981 mostrà tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró i publicà, en el camp de la poesia discursiva, Sis poemes. El 1992 col·laborà en la publicació del llibre sobre llengua i literatura El barco fantasma. Després, plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat L’Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996) i Dies de nit (1999).

En el 1998-99 participà en l’exposició antològica itinerant Poesia Visual Catalana, organitzada pel Centre d’Art Santa Mònica.

Alsius i Clavera, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 juliol 1948 – )

Periodista. Llicenciat en ciències de la informació i sociologia, inicià la seva carrera periodística el 1971 en el “Diario de Barcelona”, on treballà fins al 1977. En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari “El Món”.

A partir de la dècada dels 1980 la seva activitat professional ha estat centrada en el món de la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí “Memòria Popular”, i, sobretot, a TV3, on ha dirigit i a presentat noticiaris i espais culturals i lúdics com “Blanc o Negre”, “La caixa sàvia”, etc.

Paral·lelament ha impartit des del 1974 classes a la facultat de ciències de la informació i, posteriorment, a la Universitat Pompeu Fabra. És autor de diversos llibres sobre comunicació i televisió. Des de 1997 es degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.