(València, 1876 – 1937)
Pintor i dibuixant. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles. Passà bastants anys a diversos països d’Europa i Amèrica, on destacà com a cartellista de cinema.
Retornat a València, tingué èxit pels seus paisatges i retrats. El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles. Són notables les obres que té al Museu de València.
Pintor colorista, fou un destacable dibuixant.
(Madrid, 21 novembre 1870 – València, 23 juliol 1937)
Enginyer i escriptor. Fill de Tomàs Trènor i Buccelli, i germà de Tomàs. De jove, estudiant la carrera a l’estranger, començà a escriure poesies en català. Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1893. Més tard hi guanyaria d’altres premis. En presidí la festa l’any 1909.
Publicà els reculls Ramellet de versos i Flors de paper. També és autor dels estudis Juan de Yepes, medio fraile y doctor de la Iglesia, ¿Qué pasa en Limpias? (1920) i d’altres de professionals com el titulat Accidentes eléctricos: efectos patológicos.
(València, 1904 – Mallorca, 3 juliol 1937)
Militar. Fill de Tomàs Trènor i Palavicino. Estudià a l’Academia de Artilleria (1922-26), prestà serveis al Marroc, en l’aviació i col·laborà en la preparació de l’aixecament militar del 1936.
Morí en un accident aeri.
(València, 1937 – )
Sèrie de monografies. Publicades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques i editades per l’Institut d’Estudis Valencians (secció històrico-arqueològica). D’ençà del 1942, són editades pel Servei d’Investigacions Prehistòriques (secció del CSIC), dependent de la diputació provincial de València.
Ha recollit principalment treballs de prehistòria i protohistòria de l’àrea valenciana, amb especial atenció a la publicació de treballs d’excavació, així com estudis d’epigrafia llatina i ibèrica, paleoantropologia, paleozoologia, paleoambient, d’història antiga i repertoris de bibliografia arqueològica valenciana.
(Palma de Mallorca, 31 agost 1869 – Buenos Aires, Argentina, 12 març 1937)
Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l’Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i un dels fundadors de la revista “La Cataluña”.
En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a “El Día”, diari de Montevideo, els treballs de redactor d'”El Hogar” i “La Nación”, de Buenos Aires, i els assaigs a la revista “Nosotros”.
Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d’introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del segle XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34).
(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).
Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.
(Esporles, Mallorca, 24 desembre 1891 – Porreres, Mallorca, 4 febrer 1937)
Polític socialista. Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918. Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde (1931-33).
Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36.
Fou torturat i executat pels franquistes.
(Alacant, 25 abril 1880 – 14 desembre 1937)
Escriptor. Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari “ABC” (1918), del qual fou cap de redacció (1929); féu crítica teatral a “Blanco y Negro”. Col·laborà a publicacions literàries alacantines.
Publicà, com a poeta, Ecos del alma (1901), Arpa sonora (1912) i, per al teatre, Náufragos de vida (1918), comèdia amb música de Rafael Campos de Loma. En català publicà una novel·la curta, costumista: Remediets i Frasquiteta (1902).
(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)
Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.
Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.
Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.
(Palma de Mallorca, 1899 – 1937)
Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l’Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931).
Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de “Nuestra Palabra” (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36).
Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel març de 1936, aquest s’unificà amb El Trabajo, de la UGT.
Fou assassinat pels franquistes durant la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 