Arxiu d'etiquetes: 1936

Ciges i Aparicio, Manuel

Deixa un comentari

(Énguera, Canal de Navarrés, 14 gener 1873 – Avila, Castella, 4 agost 1936)

Novel·lista. Figura menor de la generació del 98. Morí afusellat en esclatar la guerra civil espanyola mentre exercia el càrrec de governador civil d’Àvila.

La seva obra comprèn una tetralogia autobiogràfica (des d’El cautiverio, 1903, fins a Del periodismo y de la política, 1907), la sèrie (novel·la-reportatge) de Las luchas de nuestros días (1908 i 1910) i les novel·les El Vicario (1905), Circe y el poeta (1926), Los caimanes (1931), etc.

Pot considerar-se l’enllaç entre el populisme (Vicent Blasco Ibáñez) i la novel·la social posterior.

Chillida i Máñez, Rogeli

Deixa un comentari

(Albocàsser, Alt Maestrat, 29 març 1884 – Silla, Horta, 27 setembre 1936)

Eclesiàstic. Era canonge magistral de la catedral de València. Durant algun temps visqué al Col·legi Espanyol de Roma. Fou bon orador, no sols d’església sinó també profà.

Tingué bon ressò el discurs que pronuncià com a mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1921. L’any anterior havia publicat Los grandes fracasos modernos, el més ambiciós dels seus escrits.

Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.

Castellví i d’Ibarrola, Enric de

Deixa un comentari

(Madrid, 24 maig 1847 – 18 febrer 1905)

Comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova.

Era l’oncle d’Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d’:

Enric de Castellví i Hortega de Medina  (Burjassot, Horta, 1 juliol 1872 – 17 desembre 1936)  Segon comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d’Espanya.

Carreres i Vallo, Francesc

1 Resposta

(Carcaixent, Ribera Alta, 17 desembre 1858 – València, 22 agost 1936)

Bibliòfil. Formà una notable biblioteca d’història valenciana, en la qual es destaquen els llibres i les relacions de festes, impresos i manuscrits, base dels estudis sobre aquest tema del seu fill Salvador Carreres i Zacarés.

Publicà texts inèdits de Gaspar Aguilar i d’Andreu Rey d’Artieda. Presidí la societat Acció Bibliogràfica Valenciana (1922-36).

Carreres i Bayarri, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1885 – 1936)

Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.

Cardona i Prieto, Pere Maria

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 25 setembre 1872 – El Escorial, Madrid, 15 agost 1936)

Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona.

Cap d’una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931.

Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà.

Cámara i Gozálvez, Pere

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 16 novembre 1936 – València, 27 març 2017)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i l’any 1961 féu les seves primeres exposicions individuals a València i a Eivissa i, posteriorment, a diverses ciutats de l’estat espanyol.

La seva obra s’ha centrat en la recreació de paisatges i natures mortes i alguns quadres seus són conservats al Museu Històric Municipal de València, al d’Art Contemporani d’Eivissa, al Popular d’Ayllón (Segòvia) i al Museu de Sant Carles de València.

Calvo Sotelo, José

Deixa un comentari

(Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13 juliol 1936)

Polític. Inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22).

El seu assassinat per uns guàrdies d’assalt precipità l’alçament militar i la guerra civil (17 juliol).

Ca Nostra -Eivissa-

1 Resposta

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1918 – 1936)

Institució. Fundada per Isidor Macabich, com a Secció d’Estudis Eivissencs del Centre d’Acció Social. Es dedicà, especialment, a l’estudi de la llengua i la història d’Eivissa.

Publicà algunes obres de Macabich, organitzà cursets d’ensenyament de la llengua i, del 1921 al 1924, edità la revista “Ebusus”.

Des del 1930 passà a la Casa de Cultura d’Eivissa, dependent de la Caixa de Pensions, fins a la seva extinció el 1936.

Brisas

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, abril 1934 – juliol 1936)

Revista mensual il·lustrada en castellà. Publicada sota la direcció de Llorenç Villalonga.

Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama, i el seu germà Miquel, la novel·la Miss Giacomini.

És distingí per l’acurada presentació, en to esnob i la pruïja cosmopolita.