Arxiu d'etiquetes: 1934

Campana de Gràcia, La

29 Respostes

(Barcelona, 8 maig 1870 – 11 octubre 1934)

Setmanari satíric publicat en català, llevat del 26 primers números bilingües. Innocenci López i Bernagossi en va ser el primer editor i Josep Roca i Roca el gran animador.

Prohibida en diverses ocasions, aparegué amb el nom de “L’Esquella de la Torratxa”, publicació que, des del 19 de gener de 1879, continuà existint amb caràcter independent. En etapes successives, en què va arribar a tirar vint mil exemplars, va ser dirigit per Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar, fins a l’any en què va desaparèixer.

D’ideari esquerrà i anticlerical, tingué magnífics col·laboradors tant en la seva part literària: Valentí Almirall, Robert Robert, Frederic Soler, J. Puig i Ferreter i Ventura Gassol, com en la gràfica: Apel·les Mestres i Ricard Opisso, com a il·lustradors.

Si bé, inicialment fou contrària al catalanisme, a la primera dècada del segle XX rectificà aquesta actitud i, durant la II República, tingué un caire nacionalista i esquerrà, gràcies sobretot a la incorporació de destacats militants de l’Esquerra. Els fets d’octubre de 1934 posaren fi a la seva existència.

Cabana i Vancells, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 desembre 1934 – )

Advocat i especialista en economia. Ha publicat treballs relacionats amb la història bancària com: La banca a Catalunya (1965), Bancs i banquers a Catalunya (1972), El Banc de Barcelona (1844-1920) (1978), Banca Catalana: un capítol de la seva història (1978) i Banca Catalana. Diari personal (1988); o amb l’economia catalana en general: Catalunya i l’economia: dues preocupacions (1983), Les multinacionals a Catalunya (1984), Fàbriques i empresaris (4 volums, 1992-94).

Coordinador de la Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1989-92), col·laborà al diari “Avui” com a comentarista econòmic. També publicà Cròniques de Guinea Equatorial (1995) i La burgesia catalana (1996).

Busquets i Punset, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Hilari Sacalm, Selva, 20 octubre 1876 – Calders, Moianès, 19 agost 1934)

Escriptor i mestre. Seguint la poesia de l’escola creada per Jacint Verdaguer.

Va escriure els reculls Lliroia (1895), Flors del Montseny (1897) i Ventijols de Guiller (1901). És autor de l’antologia Aplec (1932), models en prosa i en vers de la nostra renaixença literària elaborada per a les escoles, de les novel·les de costums Dos amors (1907) i Plantalamor (1908), i del recull de contes Del meu viure rural (1929; 2a edició, 1998).

També són importants les narracions Del Montseny (1903) i l’ordenació de les poesies de Verdaguer amb el títol La mellor corona (1902). Dirigí la “Revista Il·lustrada Jorba” i col·laborà en diverses publicacions.

Alavedra i Moner, Macià

3 Respostes

(Barcelona, 26 març 1934 – 29 setembre 2018)

Polític. Fill de Joan Alavedra i Segurañas. Passà una part de la seva infantesa a l’exili francès, i més tard treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada.

Com a copresident d’Esquerra Democràtica de Catalunya es convertí en un dels dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya des de l’any 1978, quan s’integraren ambdós partits. Diputat a Corts (1977 i 1979) i del Parlament català (1980), on fou el portaveu del grup de Convergència i Unió fins que l’agost de 1982 el nomenaren conseller de Governació de la Generalitat.

Fou confirmat en el seu càrrec, després de la seva reelecció com a diputat del Parlament, a les eleccions d’abril de 1984. En successius governs de la Generalitat ha estat conseller d’Indústria i d’Economia i Finances. El 1997 dimití dels seus càrrecs.

El 2009 va ser arrestat i empresonat pel cas Pretòria, sortí sota fiança. Se’l jutjà el 2017 i va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques.