(València, 1876 – 1933)
Polític. Fill de Facund Burriel i Guillem.
Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat.
Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).
(València, 1933 – )
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental. Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials.
L’any 1980 va anar a viure als EUA, on ha treballat en agències de publicitat, i per a revistes i diaris.
(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)
Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).
Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).
Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s’acabà el 1953.
Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm3, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals.
Els seus objectius principals són els d’ampliar els regadius de l’Horta, proveir d’aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s’esdevingueren aigües avall.
(Quatretonda, Vall d’Albaida, 25 setembre 1861 – 26 gener 1933)
Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers.
Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català.
(València, agost 1933 – 1936)
Partit polític. Ideològicament molt semblant a la Dreta Regional Valenciana.
A partir del juny de 1935, adoptà el nom d’Acció Valenciana.
Reivindicava l’autonomia del País Valencià.
(Barcelona, 20 agost 1869 – 4 febrer 1933)
Jurista i polític. Germà de Josep, Esteve i Ramon. Fou un dels fundadors de la revista “Joventut”, de la qual fou redactor fix i comentarista polític, i col·laborà a “El Poble Català”.
Milità a la Lliga Regionalista, després al Centre Nacionalista Republicà i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana.
És autor de Tribunals de comerç (1918).
(Barcelona, 1866 – Madrid, 19 abril 1933)
Pintor. Fou professor de perspectiva a l’Escuela de Pintura y Grabado de Madrid, on s’establí. Es dedicà a l’escenografia.
Dirigí la decoració del Gran Teatre de la República, a Lisboa.
(Argentona, Maresme, 25 juliol 1933 – )
Escriptor. Ha publicat el llibre de poemes …dels meus silencis (1959).
(Barcelona, 7 febrer 1886 – 13 novembre 1933)
Industrial. Nét de Francesc Lacambra i Pont.
El 1927 li fou concedit el comtat de Lacambra.
Dades dels Països Catalans 