(Tolosa, Llenguadoc, 28 maig 1933 – Perpinyà, 28 març 2013)
Polític i notari a Ribesaltes (Rosselló) i a Perpinyà. Fou president de la Cambra de Notaris dels Pirineus Orientals i alcalde de l’Albera (1971-2013).
Autor d’una tesi doctoral, en part encara inèdita: Angelets et miquelets: Contribution à l’historie de la gabelle en Roussillon (1958). També publicà Miquelets et Angelets (2006) i Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976) (2008).
Pantà, situat en el curs mitjà del Túria. Començat el 1933, les obres foren interrompudes gairebé immediatament. La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i s’acabà el 1953.
Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi. Té una capacitat de 228 hm3, i un salt de presa (110 m alt), és capaç de produir 33 milions de kWh anuals.
Els seus objectius principals són els d’ampliar els regadius de l’Horta, proveir d’aigua potable i produir electricitat. Però no impedí la inundació de València el 1957, car les pluges torrencials s’esdevingueren aigües avall.
(Quatretonda, Vall d’Albaida, 25 setembre 1861 – 26 gener 1933)
Escriptor. Fou poeta bilingüe. Publicà dos reculls de la seva producció en vers.
Estrenà amb èxit diverses obres teatrals escrites en català.
(València, agost 1933 – 1936)
Partit polític. Ideològicament molt semblant a la Dreta Regional Valenciana.
A partir del juny de 1935, adoptà el nom d’Acció Valenciana.
Reivindicava l’autonomia del País Valencià.
(Argentona, Maresme, 25 juliol 1933 – )
Escriptor. Ha publicat el llibre de poemes …dels meus silencis (1959).
(Barcelona, 7 febrer 1886 – 13 novembre 1933)
Industrial. Nét de Francesc Lacambra i Pont.
El 1927 li fou concedit el comtat de Lacambra.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(València, 27 desembre 1933 – Barcelona, 6 març 2025)
Teòleg jesuïta. Des del 1968 fou professor a la Facultat de Teologia de Barcelona. Director de la revista “Selecciones de teologia” (1969-77), des del 1976 fou membre del consell de la revista “Concilium”. Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua.
La seva teologia -com es desprèn de les seves obres més importants: La humanidad nueva. Ensayo de cristología (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980)- es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús.
(Barcelona, 24 gener 1858 – 8 març 1933)
Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas, i germà de Manuel, Claudi i Lluís. Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883) i publicà La hipoteca marítima (1888), L’ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).
(Manresa, Bages, 1929 – 1933)
Diari republicà d’esquerra publicat en català.
Dades dels Països Catalans 