(Inca, Mallorca, 2 desembre 1922 – )
Club de futbol. Fundat per la Societat de Socors Mutus.
El 1929 inaugurà el seu actual camp de joc, es Cós.
Des del 1941 ha militat, en ocasions, en la segona divisió de la Lliga estatal de futbol.
(Palma de Mallorca, 22 octubre 1922 – 1939)
Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes Balears adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats.
En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou “Cultura Obrera”. Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.
(Palma de Mallorca, 15 setembre 1921 – desembre 1922)
Publicació trimestral, redactada en castellà, òrgan de l’agrupació comunista de Palma. Dirigida per Antoni M. Alzina.
Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya.
(Caudiel, Alt Palància, 25 agost 1922 – Benicàssim, Plana Alta, 17 abril 2006)
Pintor. Estudià pintura i escultura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà de professor en diversos centres.
Fou especialista en la pintura de murals, els quals es troben, principalment, a Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, 20 juliol 1922 – )
Equip de futbol. Fou fundat per la fusió del Club Cervantes amb part del Castàlia. El 1923 inaugurà el seu camp del Sequiol; actualment ocupa l’estadi de Castàlia.
L’equip milità en primera divisió del 1941 al 1947, i el 1972.
Els jugadors duen samarreta de ratlles blanques i negres i pantalons blancs.
(Alcoi, Alcoià, 1861 – Madrid, 1922)
Enginyer de mines. És autor d’un Tratado de legislación de minas i d’una Economía minera.
Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.
(Illa, Rosselló, 1862 – 1922)
Poeta. Fundà a París el grup català Canigó.
Col·laborà, entre d’altres revistes, a “La Revue Catalane”, on publicà (1915) L’àliga blanca, poema al·legòric contra l’imperi alemany.
(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)
Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.
Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).
Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.
(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)
Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.
Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1922 a l’industrial valencià Serafí Romeu i Fages, diputat a corts i conseller del Banc d’Espanya.
El títol continua a la mateixa família.
Dades dels Països Catalans 