(Palma de Mallorca, 1872 – 1922)
Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10).
S’adherí a l’entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims.
Col·laborador de “Cultura Obrera” (1919-22).
(Torrent de l’Horta, Horta, 19 novembre 1870 – Madrid, 28 setembre 1922)
Compositor. Infant cantor del col·legi del Corpus Christi de València, on es formà musicalment. Es dedicà a la composició teatral.
Autor de centenars de sarsueles famoses, entre les quals La corte del Faraón, que es representà més de set-centes vegades seguides.
En col·laboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales.
(València, 1921 – 1922)
(JNO) Grup polític. Combinava la defensa d’un nacionalisme independentista amb uns plantejaments de classe incipients.
Durà molt poc temps.
(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)
Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.
En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.
En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.
(Alacant, setembre 1922 – )
(o Hèrcules d’Alacant) Entitat esportiva. Fundada per fusió amb el Natació. En la temporada 1941-47 canvià el nom pel d’Alacant Club de Futbol, però recuperà el d’Hèrcules l’any 1943.
Juga a l’estadi Rico Pérez amb capacitat per a 30.000 espectadors. Els jugadors duen samarreta amb franges verticals blaves i blanques i pantaló negre.
Fins el 1981, ha jugat setze temporades a la primera divisió de la lliga espanyola, vint-i-cinc a la segona, i set en la tercera.
(Madrid, 1861 – València, 1922)
Erudit. Fou arxiver a València.
Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).
(Elna, Rosselló, 1922 – 7 setembre 1994)
Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló.
President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista.
Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló i de l’Acció Regionalista Catalana.
(Rojals, Baix Segura, 10 desembre 1922 – Gijón, Astúries, 12 febrer 2020)
Director escènic. Professor de l’Escuela Superior de Arte Dramático (Madrid), començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte.
El 1962 muntà La camisa, de Lauro Olmo, a l’emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de Teatro. Dirigí durant alguns anys el Teatro Español.
Entre les seves escenificacions destaquen El príncipe constante (1988), de Calderón, i La loba (1993), de Lillian Hellman.
(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)
Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.
És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).
Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.
Dades dels Països Catalans 