Arxiu d'etiquetes: 1922

Jiménez i Adrover, Gaietana Alberta

2 Respostes

(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)

Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.

En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.

En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.

Hèrcules Club de Futbol

1 Resposta

(Alacant, setembre 1922 – )

(o Hèrcules d’Alacant)  Entitat esportiva. Fundada per fusió amb el Natació. En la temporada 1941-47 canvià el nom pel d’Alacant Club de Futbol, però recuperà el d’Hèrcules l’any 1943.

Juga a l’estadi Rico Pérez amb capacitat per a 30.000 espectadors. Els jugadors duen samarreta amb franges verticals blaves i blanques i pantaló negre.

Fins el 1981, ha jugat setze temporades a la primera divisió de la lliga espanyola, vint-i-cinc a la segona, i set en la tercera.

Gutiérrez del Caño, Marcelino

1 Resposta

(Madrid, 1861 – València, 1922)

Erudit. Fou arxiver a València.

Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).

Grau i Salvat, Gilbert

Deixa un comentari

(Elna, Rosselló, 1922 – 7 setembre 1994)

Polític. Adscrit a la línia federalista, reivindicà una àmplia autonomia per al Rosselló.

President del Partit Federalista Europeu de Catalunya, en el congrés de Verona integrà aquest grup a la Internacional Federalista.

Fou membre del Comitè per a la Unió de les Dues Catalunyes, del Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló i de l’Acció Regionalista Catalana.

Granero i Valls, Manuel

Deixa un comentari

(València, 4 abril 1902 – Madrid, 7 maig 1922)

Torero. El 1920 debutà com a novillero a Barcelona. Aquest mateix any a Sevilla li donà l’alternativa Rafael Gómez El Gallo.

Aportà algunes innovacions al toreig (el pase de la firma).

Morí a Madrid agafat pel toro Pocapena.

González Vergel, Alberto

Deixa un comentari

(Rojals, Baix Segura, 10 desembre 1922 – Gijón, Astúries, 12 febrer 2020)

Director escènic. Professor de l’Escuela Superior de Arte Dramático (Madrid), començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte.

El 1962 muntà La camisa, de Lauro Olmo, a l’emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de Teatro. Dirigí durant alguns anys el Teatro Español.

Entre les seves escenificacions destaquen El príncipe constante (1988), de Calderón, i La loba (1993), de Lillian Hellman.

Gisbert i Calabuig, Joan Antoni

Deixa un comentari

(València, 14 juny 1922 – 30 maig 2000)

Metge. Catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada (1960) i València (1973), membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València. Ha treballat principalment en el camp del laboratori de medicina legal i el peritatge psiquiàtric.

És coautor d’un Tratado de medicina legal (1962) i autor de Medicina legal y toxicología (1977).

Doctor honoris causa per la universitat de Montpeller. Ha impulsat una de les escoles més actives de la seva especialitat a l’estat espanyol.

Genovès i Olmos, Eduard

Deixa un comentari

(Xàbia, Marina Alta, 16 maig 1882 – Burjassot, Horta, 12 febrer 1922)

Escriptor i eclesiàstic. Conreà la poesia (fou premiat amb la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat) i el teatre (Embajada de moros y cristianos, 1915).

Confeccionà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins al 1910 (1911-14).

Garcia de Cáceres i Ansaldo, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1865 – Madrid, 1922)

Polític i escriptor. Advocat, membre del partit conservador, ocupà càrrecs municipals a València.

A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la “Revista de Legislación y Jurisprudencia”.

A part unes altres obres tècniques, és autor d’Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral (1909).

Gabino i Úbeda, Amadeu

1 Resposta

(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)

Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.

Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.

Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.