(València, 19 març 1867 – 1922)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i també a Roma i París.
Conreà la pintura històrica i de gènere. Il·lustrà la Valencia de Teodor Llorente i d’altres llibres.
(València, 30 octubre 1922 – Madrid, 7 maig 2012)
Polític. Germà de Vicent. Doctorat en dret (1945), fou lletrat del Consejo de Estado i de l’Instituto Nacional de Previsión (1950) i altres diversos alts càrrecs. El 1965 guanyà la càtedra de dret administratiu de la universitat de Madrid. Després fou nomenat ministre d’educació (1968-73).
Ha publicat Observaciones sobre el sistema fiscal español (1951), Intervención económica de la industria (1965), etc.
(Artà, Mallorca, gener 1922 – desembre 1928)
Publicació mensual en català d’etnografia, mitologia i folklore de les Balears. Publicada i redactada en gran part per Andreu Ferrer i Ginard. Hi col·laboraren també Joan Amades, R. Serra i Pagès, entre altres.
A més d’estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d’aquesta matèria.
(Elna, Rosselló, 21 setembre 1857 – 22 juny 1922)
Pintor. Conreà l’aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista.
Aristides Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.
(València, 1922 – Madrid, 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva breu carrera artística havia destacat ja bastant en obres d’inspiració religiosa.
(València, 1859 – 24 gener 1922)
Editor i polític. Començà la seva carrera com a llibreter de vell. Vinculat a la fracció del partit republicà que encapçalava a València Blasco Ibáñez, ocupà diversos càrrecs polítics de caràcter local.
Col·laborà amb Blasco en l’organització de l’Editorial Prometeo i el 1900 fundà F. Sempere i Companyia, a través de les quals dugué a terme una àmplia tasca de difusió d’obres literàries i històriques, i també de compendis i estudis de legislació laboral.
La seva aportació fonamental, però, fou la publicació de traduccions dels més importants teòrics socialistes i anarquistes (Mazzani, Marx, Engels, etc) i de dirigents obrers de la Península (Lorenzo, Josep Prat).
Fou regidor de València (1909) i pertangué a la Cambra de Comerç, a la junta d’Obres del Port, a la Defensa de l’Obrer i a la Societat Patronal de les Arts del Llibre.
(País Valencià, segle XX)
Títol concedit el 1922, pel papa Benet XV, a l’alcoià Miquel Payà i Pérez, únic titular.
(Palma de Mallorca, 1890 – 1922)
Anarco-sindicalista. Sabater, de molt jove col·laborà a “El Rayo” (1912-14) i fou un dels organitzadors del Sindicat Obrer del Calçat el 1914. A partir del 1916 formà part del comitè regional, que en ocasions presidí, de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT.
Més sindicalista que no anarquista, creà el 1919 l’Ateneu Sindicalista de Palma, on dugué com a conferenciants, entre altres, Joan Peiró i Salvador Seguí. Fundà també “Cultura Obrera” (1919-24), que dirigí (1919-22).
(València, 1865 – Madrid, 1922)
Polític i escriptor. Advocat, membre del partit conservador, ocupà càrrecs municipals a València.
A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la “Revista de Legislación y Jurisprudencia”.
A part unes altres obres tècniques, és autor d’Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral (1909).
(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)
Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.
Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.
Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.
Dades dels Països Catalans 