(València, 8 juliol 1880 – 5 febrer 1921)
Poeta i erudit. Fill de Lluís Cebrian i Mezquita, i germà de Lluís.
Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Teodor Llorente, particularment de temàtica patriòtica.
Entre els seus treballs d’investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925).
(Espirà de l’Aglí, Rosselló, 15 maig 1921 – Montpeller, França, 12 agost 1981)
Poeta i rapsode. Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars.
Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà.
(l’Alguer, Sardenya, 15 desembre 1921 – Càller, Sardenya, 23 agost 2004)
Músic i poeta. Germà d’Àngel.
Autor de Lo país meu i de les composicions del disc Bella Alguer i Canta l’Alguer (Barcelona 1963), algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual ha estat director.
(Llocnou de Sant Jeroni, Safor, 13 gener 1921 – Gandia, Safor, 5 agost 2004)
Historiador. Catedràtic d’institut a Gandia, s’especialitzà en història medieval valenciana.
Obres: Tratado de paz entre Aragón y Génova en 1413 (1953), Colección de documentos para la historia de Gandia y su comarca (1959), La Safor desde el siglo VIII al XVIII (1984) i Gandia, historia y turismo (1996).
Ha col·laborat en l’obra col·lectiva Història del País Valencià.
(Biar, Alt Vinalopó, 25 juliol 1860 – Madrid, 6 gener 1921)
Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d’Oriola i, posteriorment, fundà un centre d’ensenyament a Novelda.
El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.
(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)
Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.
Conreà una poesia sentimental i ingènua.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 29 juliol 1921 – 11 novembre 2000)
Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l’Institut Valencià de Sordmuts.
Ha publicat treballs d’arqueologia: Les terres valencianes durant l’època romana (1963) i d’història La València pre-romànica d’Alexandre de Laborde (1969).
De la seva poesia cal destacar els reculls Ala encesa (1950) i Retrobament (1961).
(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)
Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.
En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.
Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.
Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).
(València, 12 juny 1921 – Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13 novembre 2010)
Realitzador i guionista cinematogràfic. Anà voluntari a la División Azul i compongué una Oda a la pistola. El 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid.
Havent co-dirigit el seu primer llarg metratge (Esa pareja feliz, 1951) amb J.A. Bardem, va realitzat Bienvenido Mr. Marshall (1952), el seu èxit més notable. De la seva filmografia, influïda pel neorealisme italià amb un segell inconfusiblement espanyol, destaquen a més de les pel·lícules esmentades: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) i El verdugo (1963).
Durant els anys 1970 i 1980 van experimentar un gran èxit de públic: La escopeta nacional i la seva seqüela Patrimonio nacional (1980), com també La vaquilla (1985), films corals com tots els seus en què l’humor corrosiu serveix de vehicle per a ridiculitzar el rerefons social.
(Elx, Baix Vinalopó, 14 gener 1921 – Alacant, 16 novembre 2002)
Escriptor. Anà a viure a Alacant. Col·laborà a revistes de Madrid, Alacant i Múrcia.
És autor dels llibres poètics Perlas del silencio (1944), Poemas (1950), La lucha elemental (1955) i Otros poemas (1958), de les novel·les Teresa Ferrer (1954) i Llanuras del Júcar (1965) i de l’assaig El diálogo en la novela (1967).
També ha publicat llibres i opuscles de caràcter docent.
Dades dels Països Catalans 