Arxiu d'etiquetes: 1917

Gomà i Civit, Isidre

Deixa un comentari

(la Riba, Alt Camp, 14 maig 1917 – Barcelona, 4 novembre 2000)

Biblista. Nebot del cardenal Gomà. Canonge lectoral de Barcelona (1948).

Professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona (1942) i de la facultat de teologia (1967). Secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952).

A part altres obres, és autor d’un notable estudi: El Evangelio según San Mateo (primera part, 1966), així com de Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales (1988).

El 1989 la “Revista Catalana de Teologia” de la Facultat de Teologia de Catalunya li dedicà el volum d’homenatge In medio Ecclesiae.

Galí i Herrera, Raimon

4 Respostes

(Barcelona, 7 març 1917 – 28 abril 2005)

Antropòleg i escriptor. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Jordi. Llicenciat en filosofia i lletres.

Durant la guerra civil fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat. Exiliat el 1939, creà a Mèxic la revista “Quaderns de l’Exili”.

En tornar a Barcelona treballà amb el grup anomenat CC (Catòlics Catalans) i a l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació Mariana.

Té publicats La Catalunya d’en Prat (1985), L’exèrcit a Catalunya (1991) i El dècim cos d’Exèrcit i la caiguda d’Aragó (1994), entre d’altres.

Freixas i Cortés, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1917 – Tiana, Maresme, 4 febrer 1984)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Es presentà a Barcelona el 1940.

Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta.

Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d’Europa i Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià.

Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials.

Flotats i Llucià, Joan

5 Respostes

(Manresa, Bages, 11 març 1847 – Barcelona, 11 desembre 1917)

Escultor. Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona. Féu algunes figures per a la cascada monumental del parc de la Ciutadella (Dànae).

Però, sobretot, conreà la imatgeria religiosa; se li deu la imatge de Sant Sever de la façana gòtica de l’ajuntament barceloní, feta en substitució de la primitiva, del segle XVI, que s’havia perdut.

Flotats i Canal, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 novembre 1917 – 1987)

Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona.

Exposà a Barcelona i a Mallorca. Residí i exposà a París (1950-51). S’establí a Veneçuela (1955), on assolí un cert prestigi.

Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional.

Feminal

8 Respostes

(Barcelona, 28 abril 1907 – 20 desembre 1917)

Publicació mensual en català apareguda com a suplement d’“Il·lustració Catalana”.

Dirigida per Carme Karr, defensà bàsicament un programa de culturalització de la dona; publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals.

Hi col·laboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech i Escoté i Isabel Serra, entre altres.

Feliu i Codina, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1846 – 11 setembre 1917)

Periodista i polític. Germà de Josep. Es llicencià en dret.

Milità de molt jove, en el partit republicà federal i participà en diverses campanyes amb Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras.

Col·laborador de diversos periòdics i un dels redactors fundadors d’“El Estado Catalán” i del “Diari Català”, de V. Almirall. Més tard passà a la redacció d’“El Diluvio”.

Escriví unes Memorias de un veterano de la República, que no acabà.

Un altre germà seu fou Joan Feliu i Codina  (Barcelona, 1848 – segle XIX)  Escriptor. Fou rellotger d’ofici i autor d’una monografia sobre l’art de la rellotgeria. Col·laborà a diverses publicacions. Estrenà els drames La juiciosa (1894) i Sol ponent (1898).

Evolucionistes, Els

10 Respostes

(Barcelona, 1917 – 1932)

(o Saló dels Evolucionistes)  Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.

Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.

Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.

Espona i de Nuix, Antoni d’

1 Resposta

(Vic, Osona, 8 febrer 1849 – 11 juny 1917)

Advocat, publicista i literat. Germà de Joaquim.

Participà activament en la vida social vigatana, especialment en el foment de la cultura, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana i del Museu Arqueològic de Vic.

Publicà un recull de poemes (1912) i féu notables traduccions al català d’obres de Tasso, Camöes i la Divina Comèdia, de Dant.

España -automòbils-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – 1927)

Societat fabricant d’automòbils. Fundada per Francesc Batlló i Godó, amb la cooperació familiar.

La seva producció anual fou de més de mil unitats, i serví per a l’experimentació de problemes metal·lúrgics. Fabricà també camions per a l’exèrcit.

El 1928 es fusionà amb la societat Ricart, que construí els automòbils Ricart-España.