Arxiu d'etiquetes: 1917

Sant Calze del Cos de la Noblesa Valenciana, Germandat del

1 Resposta

(País Valencià, 1917 – )

Corporació de la noblesa. Fundada amb estatuts propis reformats el 1923, per donar culte i guàrdia d’honor al Sant Calze de la seu de València. És sota la protecció de la Mare de Déu dels Desemparats i de sant Francesc de Borja.

Per formar-ne part cal ésser catòlic, súbdit de l’Estat espanyol, títol del regne o primogènit de títol del regne, o membre d’altres cossos nobiliaris de l’estat. Les dones han d’ésser representades per llurs marits o, en cas de no casades, per un cavaller de la Germandat.

Roca i Hernández, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)

Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.

Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.

El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.

Gayà i Sitjar, Miquel

1 Resposta

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3 abril 1917 – Palma de Mallorca, 1998)

Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).

Col·laborador assidu de la revista “Lluch”, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en “Lluc”, redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972.

Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d’André Riviore (1946).

Galmés i Sansó, Llorenç

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1917)

Polític republicà. Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873.

Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal.

A partir del 1910 presidí la conjunció republicano-socialista a Manacor.

Fira Mostrari Internacional de València

1 Resposta

(València, 1917 – )

Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals.

El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional.

El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura.

El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2.

Enllaç web: Fira de València

Ferrer i Guasch, Vicent

Deixa un comentari

(Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18 maig 1917 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 novembre 2008)

Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de Ricard Tàrrega.

Treballà a Eivissa a l’estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l’italià Chirico.

Fou catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa.

Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.

Ferrant i Fischermans, Alexandre

2 Respostes

(Madrid, 9 setembre 1843 – 20 gener 1917)

Pintor. Fill de Ferran Ferrant i Llausàs. Inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Lluís i després anà a l’escola de San Fernando (1857-61). Pensionat a Roma pel govern de la República.

És autor de l’Enterrament de Sant Sebastià i de Cisneros fundant l’Hospital de la Caritat a Illescas, entre altres obres. Dels seus nombrosos murals cal citar el realitzat per al Palau de Justícia de Barcelona. Guanyà primeres medalles a les exposicions nacionals del 1878 i el 1892.

Pintor d’història, és, tanmateix, més apreciable pels seus apunts, vius i espontanis, i pels seus quadres de paisatges i figures, de colors vius i pinzellada nerviosa.

Foren fills seus Alejandro i Àngel Ferrant i Vázquez.

Ferrant -artistes, s XIX/XX-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1806 – Madrid, 1917)

Llinatge d’artistes. Iniciada per Lluís Ferrant i Llausàs.

Estada i Sureda, Eusebi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1843 – 1917)

Enginyer de camins. Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma de Mallorca a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici.

Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca (1873-75) i les prolongacions fins a sa Pobla (1878), Manacor (1897), Felanitx (1897) i Santanyí (aprovada el 1913). Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins al 1907, millora la xarxa de carreteres i en construí de noves. Fou proclamat fill il·lustre de Palma (1902).

Publicà diversos treballs d’enginyeria i urbanisme: La ciudad de Palma. Su industria, sus fortificaciones, sus condiciones sanitarias y su ensanche (1885), obra que sintetitzà de forma brillant i tecnificada, les aspiracions de la ciutat de sortir del clos de les murades, que s’aconseguí el 1902.

Ensenyat i Estrany, Bartomeu

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 11 desembre 1917 – 17 gener 1998)

Prehistoriador. Ha treballat a Mallorca, sobretot a la rodalia de Sóller.

Ha publicat treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques.