(Prada, Conflent, 1912 – Sant Feliu d’Avall, Rosselló, 1995)
Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet.
Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady (USA).
(Palma de Mallorca, 1837 – Barcelona, 1912)
Pintor. Destacà com a retratista. La seva obra reflecteix una formació més popular que no pas acadèmica.
(Prada, Conflent, 1912 – octubre 1994 )
Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista “Conflent”.
Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts.
(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)
Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.
Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.
És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).
(València, 19 abril 1839 – 21 febrer 1912)
Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del segle XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l’església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.
(València, 1912 – )
(RACV) Entitat esportiva. Fundada per fomentar l’automobilisme i donar informació tècnica, pedagògica i legal als seus associats.
Ha organitzat diverses competicions automobilístiques.
Els anys 1990 comptava amb uns 3.000 socis.
(València, 2 juny 1842 – Madrid, 28 març 1912)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865. Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid.
Practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid.
Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid, a València (El saqueig de Roma, 1887) i a Jerez de la Frontera.
(Maó, Menorca, 1912 – Palma de Mallorca, 15 març 1983)
Bibliògraf i bibliòfil. Premi Ciutat de Palma amb Las publicaciones periódicas en Mallorca (tres volums inèdits).
Autor de diverses monografies, ha reunit una extensa i valuosa col·lecció d’impresos referents a les Balears.
(Segua La Grande, Cuba, 9 maig 1860 – París, França, 17 gener 1912)
Metge. Cursà la carrera a Barcelona, però exercí a França. S’especialitzà en urologia i introduí noves tècniques en les operacions de ronyó.
Descobrí la colibacilúria, coneguda avui amb el nom de malaltia d’Albarrán. Millorà el citoscopi.
(Algemesí, Ribera Alta, 5 juliol 1912 – València, 10 juliol 1994)
Pianista i compositor. Deixeble de Leopold Querol al Conservatori de València. A 17 anys féu el primer concert.
Fundador (1942) i director de la Coral Polifònica Valenciana i director de l’Escola de Cants Folklòrics.
Una de les seves composicions és el Virolai a la Mare de Déu de la Salut.
Dades dels Països Catalans 