Arxiu d'etiquetes: 1912

Dolç i Dolç, Miquel

5 Respostes

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 desembre 1912 – Madrid, 27 desembre 1994)

Escriptor. Professor d’institut i catedràtic d’universitat. Vinculat a l’escola mallorquina, s’inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals i classicitzants: El somni encetat (1943), Ofrena de sonets (1946), Elegies de guerra (1948), Petites elegies (1958) i Flama (1962), on evolucionà cap a una poesia més compromesa.

Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili (Bucòliques, 1956; Eneida, 1958), Marcial (Epigrames, 5 volums, 1949-59), Persi (Sàtires, 1955), Estaci (Silves, 1957-60), Tàcit (Històries), Camöes (Els Lusíades, 1964, amb Guillem Colom), Ovidi, Lucreci (De la natura, premi Llengües Clàssiques de Traducció, 1987) i Sant Agustí (Confessions, 1989). Va pertànyer a l’equip de direcció de la Fundació Bernat Metge.

Entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.

Coloma i Payà, Rafael

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 7 març 1912 – 24 febrer 1992)

Escriptor. Fundador i director del setmanari “Ciudad”.

La seva producció és compon de títols com: Viaje por tierras de Alicante (1957), Antología de poesia festiva alcoyana (1961), Libro de la fiesta de Moros y Cristianos (1962), Lorenzo Casanova, un pintor enfermo (1962), entre d’altres.

Chabàs i Llorens, Roc

3 Respostes

(Dénia, Marina Alta, 9 maig 1844 – 20 abril 1912)

Erudit. Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral de València.

Inicià la seva producció històrica amb la Historia de la ciudad de Denia (1876), obra de considerable rigor científic que li valgué el nomenament d’acadèmic de la Societat Arqueològica Valenciana (1875) i corresponent de la Real Academia de la Historia (1877).

Fundà i dirigí la revista de ciències històriques “El Archivo” (Dénia 1886 – València 1893), els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l’art).

Publicà, també, entre d’altres, la Historia del venerable fray Pedro Esteve (1880) Génesis del derecho foral valenciano (1902), una edició crítica de l’Espill, de Jaume Roig (1905), la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gassull (1901), l’Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903) i Episcopologio valentino (1909).

Cazals, Lluís

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1912 – Sant Feliu d’Avall, Rosselló, 1995)

Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet.

Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady (USA).

Carlotta i Miró, Ricard

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1837 – Barcelona, 1912)

Pintor. Destacà com a retratista. La seva obra reflecteix una formació més popular que no pas acadèmica.

Branger, Francesc

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1912 – octubre 1994 )

Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista “Conflent”.

Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts.

Bodria i Roig, Josep

Deixa un comentari

(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)

Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.

Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.

És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).

Belda i Ibáñez, Joaquim Maria

1 Resposta

(València, 19 abril 1839 – 21 febrer 1912)

Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del segle XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l’església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.

Automòbil Club de València

Deixa un comentari

(València, 1912 – )

(RACV)  Entitat esportiva. Fundada per fomentar l’automobilisme i donar informació tècnica, pedagògica i legal als seus associats.

Ha organitzat diverses competicions automobilístiques.

Els anys 1990 comptava amb uns 3.000 socis.

Amèrigo i Aparici, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 2 juny 1842 – Madrid, 28 març 1912)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865. Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid.

Practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid.

Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid, a València (El saqueig de Roma, 1887) i a Jerez de la Frontera.