(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)
Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.
Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.
Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.
(Muro, Mallorca, 27 juny 1912 – Deià, Mallorca, 18 novembre 2010)
Pintor. Ha conreat el paisatge -especialment de Deià, on ha residit molt temps-, la natura morta, la composició i el retrat. Ha decorat diverses capelles i esglésies.
Feia un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme.
(Palma de Mallorca, 11 desembre 1841 – Madrid, 29 desembre 1912)
Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l’edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg.
El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums).
Destaquen, de les seves obres, La condesa de Bornos (1880), Bartolomé Leonardo de Argensola (1891), Historia de la Pasión (1893) i Santa Teresa de Jesús (1912).
(València, 4 gener 1840 – Valladolid, Castella, 14 desembre 1912)
Pintor i erudit. Deixeble d’Antoni Gómez i Cros. Obtingué el càrrec de director de l’Escola de Belles Arts de Valladolid (1871) i de conservador dels museus provincials.
S’especialitzà sobretot en pintura de temes històrics, com El Concili III de Toledo.
(Alacant, 10 febrer 1912 – Madrid, 19 agost 1980)
Compositor. És autor de cançons de caràcter popular. Usà el pseudònim de Laredo.
(Antella, Ribera Alta, 19 setembre 1912 – València, 29 maig 2000)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París (1952). Començà com a retratista acadèmic a Madrid, però se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica.
Ha obtingut nombrosos premis oficials, entre els quals la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Biennal Hispanoamericana (1955).
(es Migjorn Gran, Menorca, juny 1912 – 31 maig 1913)
Publicació quinzenal. Portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran.
Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. Borràs i Piris.
(Almansa, Castella, 23 octubre 1912 – València, 16 maig 2002)
(Matilde González i Palau) Poetessa. Residí a València.
Escriví diversos llibres en català, dels quals ha estat editat Altíssim regne (1965), premi València de literatura del 1960.
Després anà a residir a Ourense.
(Maó, Menorca, 6 abril 1825 – 8 desembre 1912)
Polític republicà. Fou diputat a corts i ministre de finances durant la primera República espanyola.
Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico.
(Elx, Baix Vinalopó, 24 juny 1912 – 3 febrer 1982)
Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus.
Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.
Dades dels Països Catalans 