(Palma de Mallorca, 1 octubre 1912 – Porreres, Mallorca, 5 gener 1937)
Dirigent comunista. Destacà a partir del 1931 com a organitzadora del sindicat de Sastresses i posteriorment passà a ésser un dels principals dirigents de la Federació Balear del PCE.
Companya d’Heriberto Quiñones, tingué un especial paper en l’extensió organitzativa del partit a Menorca el 1934.
Fou empresonada pels feixistes el juliol de 1936 i després afusellada.
(Alacant, 10 febrer 1912 – Madrid, 19 agost 1980)
Compositor. És autor de cançons de caràcter popular. Usà el pseudònim de Laredo.
(Antella, Ribera Alta, 19 setembre 1912 – València, 29 maig 2000)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París (1952). Començà com a retratista acadèmic a Madrid, però se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d’una manera sintètica.
Ha obtingut nombrosos premis oficials, entre els quals la primera medalla de l’Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Biennal Hispanoamericana (1955).
(es Migjorn Gran, Menorca, juny 1912 – 31 maig 1913)
Publicació quinzenal. Portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran.
Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. Borràs i Piris.
(Almansa, Castella, 23 octubre 1912 – València, 16 maig 2002)
(Matilde González i Palau) Poetessa. Residí a València.
Escriví diversos llibres en català, dels quals ha estat editat Altíssim regne (1965), premi València de literatura del 1960.
Després anà a residir a Ourense.
(Maó, Menorca, 6 abril 1825 – 8 desembre 1912)
Polític republicà. Fou diputat a corts i ministre de finances durant la primera República espanyola.
Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico.
(Elx, Baix Vinalopó, 24 juny 1912 – 3 febrer 1982)
Escriptor. Estudià la carrera de filosofia i lletres a València. És autor de treballs monogràfics breus.
Col·laborà a la Bibliografía de Elche del seu germà Salvador.
(València, 21 març 1912 – 29 novembre 1996)
Filòleg. Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres.
Ha publicat La conjugació dels verbs en valencià (1934), la introducció al Diccionari de la rima de F. Ferrer i Pastor (1956) i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris.
Treballà al seminari de lexicografia de la Real Academia Española.
(Vila-real, Plana Baixa, 30 novembre 1912 – Castelló de la Plana, 7 novembre 1978)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Es dedicà a la docència a Castelló, i després s’instal·là al poble d’Aín.
Fou un paisatgista remarcable i també un gran especialista en bodegons i natures mortes.
(València, 1858 – 1912)
Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d’Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l’estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu).
Com a pintor cal esmentar-ne L’enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d’aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla).
Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.
Dades dels Països Catalans 