Arxiu d'etiquetes: 1907

Renau i Berenguer, Josep

(València, 17 maig 1907 – Berlín Oriental, Alemanya, 11 octubre 1982)

Pintor, grafista i polític. Fill de Josep Renau i Montoro. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. El 1928 realitzà la primera exposició a Madrid, però al cap de poc abandonà la pintura de cavallet per treballar en la il·lustració de revistes (“Estudios”, “Cuadernos de Cultura”, “La República de les Lletres”, “Orto”, “Nueva Cultura”) i en la realització de cartells.

Membre del PCE des del 1931, fou codirector amb Max Aub de la revista “Verdad”, òrgan d’unió de PCE i PSOE, i féu diversos cartells de propaganda comunista. Exiliat a Mèxic el 1939, visqué des del 1958 al Berlín oriental (RDA).

A més del cartellisme, destacaren els seus fotomuntatges, de llenguatge simple i efectiu, a l’estil de Heartfield. En publicà dos reculls, Fata Morgana (1967) i The American Way of Life (1977), i escriví també diversos llibres, com Función social del cartel publicitario (1937) i La batalla per la nova cultura (1978).

Líster Forján, Enrique

(Ameneiro, Galícia, 21 abril 1907 – Madrid, 8 desembre 1994)

Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l’ofensiva de la batalla de l’Ebre i dirigí la retirada de l’exèrcit republicà fins a la frontera francesa.

Igual i Úbeda, Antoni

(València, 24 febrer 1907 – Alzira, Ribera Alta, 11 maig 1983)

Novel·lista i historiador. Dedicat sobretot a estudiar determinats aspectes de la història i l’art de la seva terra.

De la seva extensa producció cal esmentar, entre altres obres, Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII (1933), Juan de Juanes (1943), El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá (1950), La llengua materna (1957), Història de “Lo Rat Penat” (1959), València i els valencians (1967) i Juan Luis Vives (1977).

Gómez i Nadal, Emili

(València, 19 febrer 1907 – València d’Agen, França, 29 octubre 1993)

Escriptor. Professor d’història antiga, amb Lluís Pericot, a la Universitat de València. Membre d’Acció Cultural Valenciana, evolucionà cap al marxisme.

Formà part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i col·laborà assíduament durant la guerra civil a la revista “Nueva Cultura”, de València, amb articles en català sobre qüestions nacionals. Fou membre de la secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Valencians (1937).

És autor de l’estudi El País Valencià i els altres (1972). Exiliat el 1939, residí a França.

Gil i Julià, Antoni

(Palma de Mallorca, 1907 – 1988)

Sindicalista i polític. Membre de les Joventuts Socialistes i dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear, fou secretari general de la UGT de Balears (1933-35).

Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca (1935-36) i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes (1935).

Al començament de la guerra civil fou tancat a la presó, fins que cap el 1948 emigrà a Veneçuela.

Garnelo i Aparicio, Eloísa

(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)

Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.

Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.

Realitzà, també, remarcables tapissos.

Garcia i Trobat, Mercè

(València, 1907 – segle XX)

Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Entre les seves interpretacions sobresurten les de les obres La Generala, Los Gavilanes, Los claveles i d’altres.

Intervingué també en algunes pel·lícules.

Font, Francesc

(Prada, Conflent, 1831 – Perpinyà, 1907)

Eclesiàstic. Estigué vinculat, entre altres, a les parròquies de Codalet, Portvendres i Sant Josep de Perpinyà.

Publicà en francès una història de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà (1881) i de la de Sant Martí del Canigó (1904).

Estruch i Martínez, Antoni Josep

(Sant Joan de l’Énova, Ribera Alta, 9 febrer 1835 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 3 juny 1907)

Dibuixant i pintor. Pensionat pel mecenes Vicent Moròder féu més de tres-centes còpies d’originals exposats al Prado i en alguns museus d’Itàlia.

Va conrear la pintura religiosa amb un misticisme que recorda l’obra de Joan de Joanes.

L’aspecte més original de la seva producció fou les caricatures grotesques de tipus i escenes coetanis, les característiques de les quals són l’expressivitat i una ironia derivades de la influència de Goya.

Diario de Mallorca -1900/07-

(Palma de Mallorca, 1900 – 1907)

Diari en castellà. Fundat per la mitra per suplir la desaparició d’“El Áncora”.

Fou substituït per “La Gazeta de Mallorca” (1907-10), predecessora del “Correo de Mallorca”.