Arxiu d'etiquetes: 1903

Garrigues i Cotanda, Empar

Deixa un comentari

(València, 1903 – 1945)

Clavecinista. Estudià al Conservatori de València (1918). Amplià els estudis amb Josep Iturbi i Leopold Querol. Durant els anys 1930-35 fou pensionada per l’ajuntament de València i pel govern de la República per ampliar estudis a l’estranger.

En 1929-34 estudià a París a l’escola de la clavecinista Wanda Landowska, amb la qual actuà a la Sala Pleyel el 1932. Donà recitals a moltes ciutats d’Europa, especialment a París i a Ginebra.

El 1942 guanyà una càtedra de piano al Conservatori de València.

Ferrer, Lleó

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1833 – 1903)

Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la.

Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.

Federació de Societats Obreres de Balears

6 Respostes

(Illes Balears, abril 1903 – 1925)

Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893.

A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500).

El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears.

Estany i Rius, Joan

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)

Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.

Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.

Cortès i Cortès, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1903 – 1967)

Escriptor. Regidor republicà.

Es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L’altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968).

Colvée i Roura, Pau

Deixa un comentari

(Elbeuf, França, 21 febrer 1849 – València, 19 juny 1903)

Metge. De mare catalana, s’establí d’infant a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina. Fou president de l’Institut Mèdic Valencià.

Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura.

El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València.

Colomar i Moyà, Miquel Àngel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 8 octubre 1903 – 7 octubre 1970)

Periodista. Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari. Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló i Porcel. Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora”.

Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina, peninsular i estrangera. La guerra civil el marginà.

Publicà Archie Gittes (1947) i Tito Cittadini (1956).

Cervera i Royo, Rafael

Deixa un comentari

(València, 25 octubre 1828 – Barcelona, 7 febrer 1903)

Metge i polític. Estudià medicina a València i s’especialitzà en oftalmologia. El 1893 ingressà en l’Acadèmia de Medicina.

Milità en el republicanisme moderat. Fou col·laborador de “La República Federal” de Madrid des del 1870, diputat i vicepresident de les Corts constituents el 1873.

Fou elegit senador per l’Academia de Medicina de Madrid. L’any 1891 fou un dels fundadors del partit Centro Republicano.

Cantó i Francès, Joan

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1856 – Madrid, 1903) 

Compositor. Estudià amb el seu pare Francesc Cantó i Botella (1811-1886). El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori.

Autor d’un Poema sinfónico (1892), de diverses misses, obres per a piano i per a banda (el popurri El pardalot, 1886).

Botella i Andrés, Francesc

1 Resposta

(Elx, Baix Vinalopó, 3 desembre 1832 – Madrid, 22 desembre 1903)

Escriptor, periodista i polític. Germà de Josep. Ben aviat publicà (1848) un volum de poesia. A partir del 1859 deixà de banda la literatura i es dedicà al periodisme polític a “El Contemporáneo”. Dirigí a Madrid diverses publicacions.

Vinculat a L. González Bravo, va ésser diputat a corts (1863) i governador civil de Sevilla. Amb la Restauració esdevingué director general de duanes i senador per València i, després, per Alacant, i ministre del Tribunal de Comptes.

Publicà les obres polítiques El rey ha muerto, viva el rey, El primer español i La restauración. Per al teatre escriví més de cinquanta drames i comèdies en llengua castellana, alguns de les quals aconseguiren força èxit, com: La paz de Vergara, Los agiotistas, Todo por mi padre, El fuego y la estopa, Para dos perdices dos, Un pie y un zapato, A la luna de Valencia….