(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)
Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.
Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.
(València, 1896 – Benimaclet, València, 29 març 1948)
Escriptor. Fou president de l’entitat “Nostra Parla”, col·laborà en diverses revistes valencianes: “El Camí”, “Taula de Lletres Valencianes”, etc.
Com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949).
(València, 1896 – Benimaclet, València, 1948)
Mestre i poeta. Fou president de Nostra Parla -entitat valencianista- i tingué al seu càrrec la secció pedagògica del setmanari valencianista “El Camí”.
(València, 4 febrer 1838 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 26 maig 1896)
Escriptor. És autor d’alguns escrits religiosos, així com de poesies.
Entre les darreres destaca un extens Romance histórico de Don Jaime el Conquistador (1876).
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 1896 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. És autor de diversos treballs sobre les arts del llibre i bibliografies.
(Barcelona, 1896 – ? , segle XX)
Pintor que destaca com a paisatgista.
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
(Catalunya, segle XIX – )
Títol, atorgat el 1896 a Joaquim Jover i Costas. Ha passat als vescomtes de Güell.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 febrer 1896 – 9 octubre 1953)
Historiador. Llicenciat en dret a Saragossa (1917), fou notari a Vic (1935), on fundà el Patronat d’Estudis Osonencs.
És va especialitzar en l’estudi del dret i la història de les comarques septentrionals del País Valencià, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval.
Cal destacar-ne: Orígenes del ducado de Segorbe (1933), San Vicente Ferrer en Vich (1953) i els treballs sobre furs valencians i la codificació legislativa de Jaume I el Conqueridor.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1844 – Terol, Aragó, 1896)
Eclesiàstic. Fou canonge de Barcelona (1881). El 1894 fou consagrat bisbe de Terol, on impulsà obres benèfiques.
Publicà un Manual novísimo de piedad i una traducció del Kempis.
Dades dels Països Catalans 