Arxiu d'etiquetes: 1895

Fiol i Pujol, Joaquim

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1831 – 1895)

Advocat i polític. Demòcrata i republicà, fou fundador i director de la revista “El Iris del Pueblo”, de Palma de Mallorca (1855-56). Col·laborà a l’Ateneu Balear (1863). Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865.

Com a polític, fou membre de la Junta de Govern de les Balears (octubre 1868), cònsol d’Espanya a Alexandria (novembre 1868) i governador civil d’Almeria (abril 1870).

Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, va escriure Poesías (1868) i Una preocupación mallorquina (1877), sobre la qüestió xueta.

Ferrocarril de Silla a Cullera

Deixa un comentari

(País Valencià, 5 març 1877 – 1895)

Companyia. Creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda per Francesc de P. Formosa.

Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispano-Colonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler (1895), per Joan Campo (1895) i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Ferrer i Matutano, Ramon

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1895)

Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians.

Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d’Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).

Federació Socialista dels Pirineus Orientals

1 Resposta

(Perpinyà, 1895 – 1896)

Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals.

El 1896 s’adherí al Partit Obrer Francès, de Jules Guesde. El seu òrgan fou “Le Républicain”.

Escalante i Mateu, Eduard

6 Respostes

(el Cabanyal, València, 20 octubre 1834 – València, 30 agost 1895)

Autor teatral. Escriví sainets de gran popularitat, amb en llenguatge col·loquial i dialectal, situats en els barris menestrals de València i protagonitzats pels seus habitants.

De jove treballà com a pintor de ventalls i escrivint miracles per a les festes populars. Amb la primera obra, El deu, dèneu i noranta (1861), assolí l’èxit i inicià un camí pel teatre còmic.

Entre els 47 sainets que escriví es destaquen especialment Bufar en caldo gelat (1869), Un crit a la glorieta (1870), La xala (1871), El rei de les criailles (1872), El tio cavila (1873), La moma (1874), L’escaleta del dimoni (1874), Tres forasters de Madrid (1876), Les xiques de l’entresuelo (1877), Des de dalt del Miquelet (1877), Els nòvios de ma cunyà (1879), Matassiete, Espantaotxo (1884).

Fou el pare d’Eduard Escalante i Feo.

Eclaireur des Pyrénées Orientales, L’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1880 – 1895)

Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals.

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical.

Duran i Tortajada, Enric

2 Respostes

(València, 27 agost 1895 – 28 juny 1967)

Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia.

El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular.

Darder i Cànaves, Emili

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 juny 1895 – 24 febrer 1937)

Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d’Epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Illes Balears.

Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s’uní el gener de 1932 a l’escissió que creà Acció Republicana. A partir de l’abril de 1934 formà part del consell executiu d’Esquerra Republicana Balear.

Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes desembre de 1933-octubre de 1934 i febrer-juliol 1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les tropes franquistes, fou afusellat.

Bolinches i Compañ, Lluís

Deixa un comentari

(Algímia d’Alfara, Camp de Morvedre, 1895 – 1980)

Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles.

Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.

Beltran i Bàguena, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1 octubre 1895 – 11 novembre 1966)

Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València.

Ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya.

Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.