Arxiu d'etiquetes: 1891

Vicent i Mengual, Juli

Deixa un comentari

(Carpesa, València, 9 maig 1891 – Madrid, 28 juliol 1940)

Escultor. Format amb Josep Aixa a l’Acadèmia de Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid (1915), on fou deixeble de Josep Capuz. Adscrit al classicisme, assoli amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920. El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando.

Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915.

Thous i Orts, Gaspar

3 Respostes

(Benidorm, Marina Baixa, 17 juliol 1836 – Isla de los Negros, Filipines, 14 octubre 1891)

Escriptor i polític. Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme; fundà la revista literària “El Pensamiento” de Madrid i el periòdic satíric “El Fuelle”. El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana.

Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de “La Unión Católica” i dirigí “La Señera”, “El Almogávar” i “El Zuavo”. Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep, el periòdic satíric de tendència carlina “El Palleter” (1882), que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novel·la amb el mateix títol.

És autor també de poesies catalanes i de diverses obres teatrals en castellà.

Soriano i Murillo, Benet

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 abril 1827 – Madrid, 2 abril 1891)

Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d’anatomia pictòrica (des del 1864) de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880).

Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona.

Soler i Siquier, Juli

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1812 – 11 març 1891)

Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston.

Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d’entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris.

Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l’interessant treball Exposició de lo estat actual de l’agricultura en la isla de Menorca (1857).

Seguí i Seguí, Tomàs

Deixa un comentari

(Esporles, Mallorca, 24 desembre 1891 – Porreres, Mallorca, 4 febrer 1937)

Polític socialista. Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918. Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde (1931-33).

Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36.

Fou torturat i executat pels franquistes.

Sanchis i Yago, Rafael

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 8 setembre 1891 – 21 gener 1974)

Pintor. Destacà pels seus quadres de jardins. Treballà molt a Amèrica.

Fou professor i també director de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Ros, Maria

Deixa un comentari

(Alacant, 16 maig 1891 – Burjassot, Horta, 14 setembre 1970)

Cantatriu. El seu nom veritable era Maria Assumpta Aguilar i Ros. Aconseguí èxits remarcables.

És retirà encara jove, en casar-se amb el tenor italià Lauri Volpi.

Riudavets i Tudurí, Pere

1 Resposta

(Maó, Menorca, 9 octubre 1804 – 27 març 1891)

Marí i historiador. Inicià la carrera militar com a guarda-marina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo (1860) i Derrotero de la costa septentrional de España (1860-61), a més de traduccions de manuals de marina.

Retirat a Maó (1872) amb la graduació de capità de navili, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca (1882) i Historia de la isla de Menorca, la seva obra més important (1886-88). Fou fundador i col·laborador de la “Revista de Menorca”.

Fou el pare de Josep Maria Riudavets i Monjo.

Garcia i Bravo, Magdalena

Deixa un comentari

(València, 25 novembre 1862 – 15 març 1891)

Escriptora. Fou poetessa bilingüe. Obtingué un premi de Lo Rat Penat el 1882.

Frontera i Laserra, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)

Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).

Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.

És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.