(Perpinyà, 1889 – 1956)
Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.
Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.
Janicot, Albert
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: 1889
Impartial, L’
(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)
Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.
El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.
Grandó, Carles
(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)
Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.
Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).
També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.
Fou germà seu Renat Grandó (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973) Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).
González i Goma, Enric
(València, 1889 – 1977)
Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València.
Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades.
Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa.
Ferrocarril del Port d’Alcoi a Gandia, Companyia del
Esteve i Victòria, Josep Maria
(la Llosa de Ranes, Costera, 10 març 1889 – València, 8 agost 1936)
Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels líders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.
Fundà revistes com “Rondalles Noves” (1912), “Foc i Flama” (1912) i “Pensat i Fet”, i fou director d’“El Poble Valencià” (1931).
Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l’amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del dia (1932).
Fou afusellat poc després de començada la guerra civil.
Esparza, Lin
(València, 1842 – 1889)
Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris.
Escriu, Josep
(País Valencià, segle XIX – València, 1889)
Actor i cantant. La seva carrera artística es desenvolupà a Madrid, on començà de corista al Real.
Més tard fou una figura important de la companyia dita dels Bufos.
Mantingué sempre la seva especialització en el gènere d’opereta còmica.
Escalambre i Neyra, Josep
(Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)
Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com El juguete de Ricardo (1888).
Era, Antoni
(l’Alguer, 1889 – Sàsser, Itàlia, 1961)
Historiador. S’especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya; publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna (1929) i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna (1938).
Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici. Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la universitat de Sàsser.
Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (a Saragossa el 1952) amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico, i en el VI Congrés (a Sardenya el 1957).
Dades dels Països Catalans 