(Alacant, 1889 – Madrid ?, segle XX)
Arpista. Estudià als conservatoris de Madrid, Berlín i París. Actuà amb bon èxit a Europa i Amèrica.
Féu diverses transcripcions per a arpa. Fou professora del conservatori de Madrid.
(Palma de Mallorca, 16 octubre 1889 – 29 juliol 1936)
Lliure pensador. Conegut per Ateo Martí. Afiliat al partit socialista (1919-23), col·laborà posteriorment amb els comunistes (partit pel qual fou candidat a diputat a corts el 1933) i amb els anarquistes (col·laborador de “Cultura Obrera”).
Fundà la Lliga Laica a Mallorca (1930) i fundà i dirigí “Sotana Roja” (1931).
Fou afusellat pels franquistes a l’inici de la guerra civil.
(Perpinyà, 1889 – 1956)
Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.
Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.
(Perpinyà, 14 desembre 1889 – 1903)
Setmanari en francès. Dirigit per Elies Alavall.
De tendència republicano-socialista i moderadament regionalista, atacà en un començament el radical Emili Brousse.
El 1902 es convertí en un periòdic de tendència radical-socialista.
(Tuïr, Rosselló, 30 març 1889 – Perpinyà, 8 abril 1975)
Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924), i secretari general de la Societat d’Estudis Catalans (1915-21), on s’ocupà de l’òrgan de l’entitat “La Revue Catalane”.
Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d’altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963).
També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L’àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l’IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.
Fou germà seu Renat Grandó (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973) Poeta i escriptor. en francès. Fundà la revista “Art et Action”, col·laborà en diverses revistes, entre les quals “Pantagruel” (París), i publicà el recull Pourpres et ors (Perpinyà 1919).
(València, 1889 – 1977)
Compositor i crític musical. Estudià en el Conservatori de València i a Barcelona, on dirigí el cor del Centre Catòlic de Santa Madrona. Fou catedràtic de contrapunt i fuga del Conservatori de València.
Escriví articles de crítica musical als diaris valencians i a diverses revistes especialitzades.
Compongué Concerto en si menor per a piano i orquestra i Tres paisatges llevantins per a orquestra, a més a més de diverses peces per a orquestra de corda, composicions per a piano i composicions de música religiosa.
(la Llosa de Ranes, Costera, 10 març 1889 – València, 8 agost 1936)
Escriptor i polític. Tipògraf, fou un dels líders del sindicalisme catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants.
Fundà revistes com “Rondalles Noves” (1912), “Foc i Flama” (1912) i “Pensat i Fet”, i fou director d’“El Poble Valencià” (1931).
Publicà teatre, novel·les breus: El milacre de l’amor i de les flors (1909) i un recull de poesia política: Les dècimes del dia (1932).
Fou afusellat poc després de començada la guerra civil.
(València, 1842 – 1889)
Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris.
(País Valencià, segle XIX – València, 1889)
Actor i cantant. La seva carrera artística es desenvolupà a Madrid, on començà de corista al Real.
Més tard fou una figura important de la companyia dita dels Bufos.
Mantingué sempre la seva especialització en el gènere d’opereta còmica.
Dades dels Països Catalans 