(Barcelona, segle XIX – 1887)
Escultor i gravador. Fou bon orfebre i medallista.
Vidal, Pau -escultor-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1887
Varela i Isabel, Emili
(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)
Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.
Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.
Tenerife, marquesat de
(Canàries, segle XIX – )
Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nicolau.
Continua en la mateixa família.
Sosa i López, Pere
(Requena, Plana d’Utiel, 30 gener 1887 – València, 21 desembre 1953)
Compositor. Estudià al Conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director.
Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d’amor per a orquestra.
Sanz i Almenar, Joaquim
(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)
Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.
Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.
Sansano i Benisa, Joan
(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)
Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.
Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).
Roqueta, La -setmanari-
(Palma de Mallorca, 1 gener 1887 – desembre 1902)
Publicació setmanal en català. Creat per Pere d’A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment.
Tingué una segona època l’any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l’any 1902.
Amb el mateix títol de “La Roqueta“, va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l’any 1911, editat per mallorquins.
Roman i Ferrer, Carles
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)
Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.
Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).
Republicano, El -Palma de Mallorca-
(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)
Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.
Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.
Gallel i Beltran, Josep
(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.
A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.
Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.
Dades dels Països Catalans 