Arxiu d'etiquetes: 1887

Vidal, Pau -escultor-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 1887)

Escultor i gravador. Fou bon orfebre i medallista.

Varela i Isabel, Emili

Deixa un comentari

(Alacant, 6 novembre 1887 – 6 gener 1951)

Pintor. Exercí una gran influència a Alacant.

Conreà el paisatge, dins la línia expressionista.

Tenerife, marquesat de

Deixa un comentari

(Canàries, segle XIX – )

Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nicolau.

Continua en la mateixa família.

Sosa i López, Pere

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 30 gener 1887 – València, 21 desembre 1953)

Compositor. Estudià al Conservatori de València, on més tard fou professor d’harmonia i després director.

Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d’amor per a orquestra.

Sanz i Almenar, Joaquim

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 10 octubre 1853 – La Unión, Uruguai, 28 febrer 1887)

Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l’alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini.

Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort que un toro el matà a la plaça.

Sansano i Benisa, Joan

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)

Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.

Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).

Roqueta, La -setmanari-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 gener 1887 – desembre 1902)

Publicació setmanal en català. Creat per Pere d’A. Penya. Editat durant un any en la seva primera època, aconseguí la col·laboració de la majoria de poetes i escriptors mallorquins del moment.

Tingué una segona època l’any 1889, amb poca durada; una tercera del 1898 al 1901; i una quarta, i darrera, l’any 1902.

Amb el mateix títol de “La Roqueta“, va publicar-se a Buenos Aires un setmanari, l’any 1911, editat per mallorquins.

Roman i Ferrer, Carles

2 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 5 agost 1887 – 22 octubre 1939)

Arqueòleg. Fill de Joan Roman i Calbet. Intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare. Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus (1908) i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort.

Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals (1917-29); en publicà cada any una memòria amb els resultats. Escriví també Antigüedades ebusitanas (1913).

Republicano, El -Palma de Mallorca-

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, juliol 1887 – gener 1892)

Diari, òrgan dels republicans mallorquins, dirigit per Gabriel Castellà. Representà el republicanisme progressista.

Fou continuat amb “La República” (març 1892 – setembre 1894), també dirigit inicialment per Castellà i posteriorment per Miquel Martí.

Gallel i Beltran, Josep

Deixa un comentari

(València, 4 novembre 1825 – 6 març 1887)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Dedicat principalment a la pintura al fresc, hi decorà l’església del Col·legi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i les esglésies de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneixa i Almàssera, i als palaus del marquès de Campo i del comte de Parcent.

A l’oli sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan -o de Romero-, els de l’oratori del baró de Terrateig, etc.

Féu més de vuitanta retrats i a la fi de la seva vida es dedicà a la pintura escenogràfica.