(Morella, Ports, 1800 – 26 gener 1886)
Pintor. Va ésser membre de l’Acadèmia de Sant Carles. Establert a Morella, conreà els temes religiosos i històrics.
Entre les seves obres cal esmentar Guillem Sorolla i els tretze diputats de la Germania de València, La filla de Jeftè i La mort d’Abel, així com altres obres religioses per a esglésies de les contrades valencianes.
(Buenos Aires, Argentina, 18 setembre 1886 – Pollença, Mallorca, 12 juliol 1960)
Pintor. Actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada Escola Pollencina.
Residí a París i el 1913 s’instal·là a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental, després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve.
Rebé nombrosos premis i exposà (1923) a l’Institut Carniege de Pittsburgh.
(Palma de Mallorca, 1886 – )
Corporació patronal, Amb jurisdicció en l’illa de Mallorca i que amplià a les Pitiüses a partir del 1924. Fins el 1898 gairebé no tingué activitat, però fou reorganitzada aquest any i començà a participar en la vida econòmica de Mallorca, en la qual ha tingut un paper molt destacat.
Cal esmentar la seva participació en la creació de l’Escola de Comerç (1900-07), del Foment del Turisme (1905), l’organització de l’Exposició de productes de les Balears (1910), la creació de l’Escola de Nàutica (1920), i la participació activa en l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes (1932).
El 1899 publicà un butlletí que, fins que desaparegué el 1976, assolí un interès especial pel coneixement de les Illes. Entre les seves publicacions cal destacar la memòria comercial i de treballs que és editada anualment des del 1918, i que fins a temps recents ha estat l’única publicació de tipus econòmic de les Illes.
També ha publicat la tesi doctoral Mallorca, el Sur y el Sureste (1964), de V.M. Rosselló i Verger; La història de la Cambra (1961), de B. Barceló i Pons i el llibre de Lluís Ripoll sobre la vida de la corporació editat amb motiu del centenari el 1986.
Enllaç web: Cambra de Comerç de Mallorca
(Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)
Químic. Fou membre de l’Acadèmie de Mèdecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie.
És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873).
(Nules, Plana Baixa, 4 abril 1886 – 27 abril 1962)
Botànic. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid. Fou catedràtic de mineralogia i botànica (1914), i més tard, de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic.
Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà (1911) i diversos treballs sobre muscínies de Castelló de la Plana.
(València, 5 novembre 1886 – 24 desembre 1970)
Escriptor i escultor. Professor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció “Biblioteca de poetes valencians contemporanis” (1915) i les revistes “El vers valencià” (1934) i “Ribalta” (1935).
La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d’alguns opuscles polítics, com Els cavallers de Vinatea (1928) i El perill català (1931), contrari al valencianisme procatalanista, d’una Història de l’art valencià (1957) i d’alguns d’una ortografia molt personal per tal d’allunyar el valencià del català.
Com a escultor és autor d’obres de tema religiós.
(Millars, Rosselló, 9 desembre 1806 – Montpeller, França, 10 juny 1886)
Magistrat i erudit. Fou procurador reial a Perpinyà (1843), conseller (1847) i president de l’audiència de Montpeller (1849), i més tard (1874), de la de Chambéry, a Savoia. El 1877 es retirà a Montpeller. Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals.
És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France (1882), Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises (1882) i La voie romaine en Roussillon (1880), publicats a Montpeller.
(València, 1886 – segle XX)
Escultor. Sobresortí com a imatger.
(Mataró, Maresme, 1822 – 1886)
Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre.
Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d’apologètica catòlica.
Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.
Dades dels Països Catalans 