(Palma de Mallorca, 1883 – 1961)
Autora teatral. Conreà el teatre regional que popularitzà la companyia de Cristina Valls.
Entre els seus títols cal esmentar Dos diàlegs (1935), Esperant el metge (1936) i El rebeneit (1936). Altres obres seves són Coverbos de dones i Maçoneries.
(Besiers, França, 8 gener 1883 – Fresnes, França, 20 agost 1917)
Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d’Andorra-, a 17 anys s’instal·là a França.
El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. Va morir a la presó.
(València, 9 novembre 1883 – 1951)
Pintor. Alumne de Joaquim Sorolla. El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa.
Dins un espectre colorista ampli, conreà el paisatge, el retrat i, sobretot, l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el post-impressionisme.
El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una important exposició d’homenatge pòstum.
(Perpinyà, 9 gener 1818 – 13 novembre 1883)
Enginyer. Presidia des del 1878 la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.
És autor de treballs professionals i d’una memòria sobre la demografia del departament dels Pirineus Orientals en 1861-65.
(Perpinyà, 1811 – Pau, Bearn, 1883)
Marí. Fill d’Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana.
Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.
(Oriola, Baix Segura, 11 maig 1797 – Madrid, 31 agost 1883)
Polític. Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional. Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843. El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació (1854). El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí.
Es mostrà partidari de Carles O’Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas (1858) i més tard governador del Banco de España. El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia. Durant la Restauració encapçalà el grup liberal centralista, i el 1876 fou nomenat senador vitalici.
(València, 1860 – 1883)
Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia.
Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se’n publicaren uns cinquanta números.
(Oriola, Baix Segura, 1883 – Alacant, 1927)
Escriptor. És autor de la novel·la d’humor titulada El castillo de los congrios. Col·laborà amb Just Garcia i Soriano a l’estudi Orihuela durante la guerra de la Independencia. (1908).
(Palma de Mallorca, 1883 – son Marroig, Deià, Mallorca, 1931)
Pintor. Fill d’Antoni Ribas i Oliver. S’acostà a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir.
Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats.
Dades dels Països Catalans 