Arxiu d'etiquetes: 1882

Garcia i Cadena, Pelegrí

(València, 1823 – Madrid, 20 desembre 1882)

Escriptor. Llicenciat en dret (1847), col·laborà en la revista literària “El Fénix” i dirigí (1851-70) el “Diario Mercantil de Valencia”. És traslladà a Madrid el 1870, on fou crític teatral de diverses publicacions.

Part de les seves novel·les curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos (1873), i Teodor Llorente n’edità unes Obres literarias selectas (1884).

Esteve i Senís, Antoni

(València, 1882 – 12 maig 1925)

Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent.

Té obres al museu de València i al d’Arte Moderno de Madrid.

Dedéu, Josep

(País Valencià, segle XIX – 1882)

Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús.

Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort.

Carreres i Zacarés, Salvador

(València, 13 juny 1882 – 17 gener 1963)

Erudit. Fill de Francesc Carreres i Vallo. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908), i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial.

Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l’Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d’altres.

Calatayud i Cerdà, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)

Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.

És autor de nombroses obres per a guitarra.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears

(Palma de Mallorca, 1882 – )

Sa Nostra” Entitat financera. L’any 1897 obrí la primera sucursal. Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia.

L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1.500 treballadors. En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’11.000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros. L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Al juliol de 2010 signà un acord amb altres entitats i amb seu a Madrid.

Cabré i Aguiló, Joan

(Calaceit, Matarranya, 2 agost 1882 – Madrid, 2 agost 1947)

Arqueòleg. Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època.

Estudià les pintures rupestres de Calapatà (1903), barranc dels Gascons de Cretes (1907-08) i Valltorta (1917), i excavà els santuaris ibèrics de Despeñaperros i el poblet i la necròpolis d’Azaila (Aragó).

Escriví El arte rupestre en España (1915) i Cerámica de Azaila (1944).

Aguilar i Mendoza, Enric

(València, 1838 – 1882)

Advocat i polític. Fou regidor de l’ajuntament de València a l’època de la Restauració i secretari general de la Societat d’Amics del País de València.

Gras i Bellvé, Pere

(Reus, Baix Camp, 2 gener 1822 – Falset, Priorat, 1882)

Escriptor. Autor d’estudis sobre la història de Reus i d’obres teatrals i de poesies en català.

Fou el pare de Francesc Gras i Elias.

Garcia i Corrons, Francesc

(Girona, 1844 – 1882)

Arquitecte. És autor de diversos projectes de capelles, altars i d’altres.

Entre les seves obres destaca el projecte de restauració de l’església de Santa Maria de Besalú.

També fou pintor i bon miniaturista sobre vorí.