Arxiu d'etiquetes: 1882

Torres i Robert, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)

Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.

Fou el pare de:

  • Miquel Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1797 – 1885)  Artista. Fou escultor i pintor de l’ajuntament de Palma i de la catedral. Té obres notables a Palma i a Artà. Fou tinent de director de l’Escola de Dibuix, director de la sala d’arquitectura i acadèmic de Belles Arts.
  • Salvador Torres i Sancho  (Palma de Mallorca, 1799 – 1882)  Pintor. Es dedicà a la pintura religiosa i d’història. Passà alguns anys a Madrid, d’on retornà el 1839. Fou acadèmic i professor de Belles Arts.

Santamaria i Martínez, Emigdi August

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1829 – Vallecas, Madrid, 1882)

Polític i escriptor. Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant (on fundà amb Pere Carratalà, la revista literària “El Duende”, 1858). Republicà, fou alcalde d’Elx (1865) i patí un llarg empresonament. Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre.

Fou autor de la memòria Elche y la tempestad (1853), del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz (1850, en col·laboració amb Francesc Antoni Botella), així com de diversos poemes i fulls solts polítics.

Rúbio i Rosell, Rafael

1 Resposta

(València, 1882 – 1941)

Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.

Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.

Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986)  Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.

Reinés i Ferrer, Joan

Deixa un comentari

(Alcúdia, Mallorca, 15 juliol 1801 – 9 octubre 1882)

(o Reynés)  Metge i escriptor. Publicà diverses obres professionals, especialment sobre les febres d’Alcúdia.

Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d’aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d’Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).

Garcia i Cadena, Pelegrí

1 Resposta

(València, 1823 – Madrid, 20 desembre 1882)

Escriptor. Llicenciat en dret (1847), col·laborà en la revista literària “El Fénix” i dirigí (1851-70) el “Diario Mercantil de Valencia”. És traslladà a Madrid el 1870, on fou crític teatral de diverses publicacions.

Part de les seves novel·les curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos (1873), i Teodor Llorente n’edità unes Obres literarias selectas (1884).

Esteve i Senís, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1882 – 12 maig 1925)

Pintor. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou paisatgista excel·lent.

Té obres al museu de València i al d’Arte Moderno de Madrid.

Dedéu, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – 1882)

Arabista. Pertanyia a la Companyia de Jesús.

Escriví un diccionari de veus aràbigues en el lèxic valencià, que restà inacabat a la seva mort.

Carreres i Zacarés, Salvador

2 Respostes

(València, 13 juny 1882 – 17 gener 1963)

Erudit. Fill de Francesc Carreres i Vallo. Es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón (1908), i posteriorment s’especialitzà en història de València, ciutat de la qual fou cronista oficial.

Entre la seva vasta obra d’investigador es destaquen els dos volums de l’Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una àmplia aportació documental inèdita sobre el tema, i les monografies Notes per a la història dels bandos de València (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de València (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los jurados de Valencia y Luis Santángel (1963), entre d’altres.

Calatayud i Cerdà, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 8 setembre 1882 – 11 abril 1973)

Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important.

És autor de nombroses obres per a guitarra.

Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Balears

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1882 – )

“Sa Nostra” Entitat financera. L’any 1897 obrí la primera sucursal. Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia.

L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1.500 treballadors. En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’11.000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros. L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.

Al juliol de 2010 signà un acord amb altres entitats i amb seu a Madrid.