Arxiu d'etiquetes: 1878

Torromé, Leandre

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1878)

Actor i autor de teatre. Féu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre.

Escriví, entre altres, les obres Los políticos del día, Las diabluras de Serafina, Les joies de Roseta, Quien siembra vientos, Vicent màrtir i Vicent Ferrer, La molinera de Silla, El capitán negrero i Pobres i rics.

Fou el pare de:

  • Leandre Torromé i Ros  (València, vers 1854 – l’Havana, Cuba, 1876)  Escriptor. Fou col·laborador del “Boletín-Revista del Ateneo de Valencia” i autor de les obres dramàtiques Los mohicanos, Lo que vale una mujer, Los miserables, El uniforme i La paz del hogar.
  • Rafael Torromé i Ros  (València, 1861 – Madrid, 1924)  Escriptor. De molt jove escriví poesies en català i la comèdia La primera nit de maig, estrenada a València la temporada 1878-79. No trigà a establir-se a Madrid. Escriví a “La Prensa Moderna”, “Ateneo” i d’altres publicacions periòdiques. Tingué diversos càrrecs dependents del ministeri d’Instrucció Pública.

Teruel i Rebollo, Abelard

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)

Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.

És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).

Téllez-Giron i Belloch, Lluís

1 Resposta

(València, 21 juny 1808 – 19 abril 1878)

Pintor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles, on actuà per un temps de director interí.

Conreà sobretot la pintura de tema històric o religiós. Té algunes obres al Museu de Belles Arts de València.

Sóller, marquesat de

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIX – )

Títol concedit el 1878 a Modesta Menéndez y Goicuria, vídua del brigadier José Laureano Sanz y Posse, en atenció als fets militars d’aquest.

Continua en els Sanz.

Salvà i Ripoll, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1878 – 1949)

Polític. Advocat, germà de Maria Antònia. Membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca i director de la revista “La Nostra Terra” en 1929-36, fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930.

Tingué més una activitat econòmica que no política: secretari del Banc de Crèdit Balear (1929-49) i president del Foment del Turisme de Mallorca (1934).

Sales i Gomis, Jaume

1 Resposta

(Borriana, Plana Baixa, 1816 – València, 25 desembre 1878)

Polític. Estudià lleis i fou (1860) degà del Col·legi d’Advocats de València. Afiliat al partit progressista, prengué part com a milicià nacional a les accions de Xest i Xiva durant la Primera Guerra Carlina.

Fou membre de la junta revolucionària (1854), diputat a corts (1865) i president de la diputació provincial de València (1874-75).

Fou el pare de Jacob Sales i Reig.

Ruano i Llopis, Carles

Deixa un comentari

(Orba, Marina Alta, 10 abril 1878 – Mèxic, 2 setembre 1950)

Pintor i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. Guanyà la medalla d’or a l’Exposició Regional Valenciana del 1909. El 1912 féu el seu primer cartell de toros. Exposà a Madrid i a Bilbao (1919). Col·laborà a “La Esfera”, “Mundo Gráfico”, “El Mercantil Valenciano”, etc.

El 1932 anà a Mèxic, on s’establí definitivament el 1934. Foren remarcables les seves exposicions a Nova York (1945) i a Mèxic (1949).

És considerat el millor cartellista taurí, gènere en el qual establí un prototipus que ha perdurat fins avui.

Renaudin, Ernest

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1843 – 1878)

Marí. Germà gran d’Alfred. Des dels disset anys actuà en diverses campanyes. Començà per la d’Itàlia (1860), on fou condecorat. Participà a les expedicions de Xina, Coxinxina i Mèxic.

A la guerra contra Alemanya de 1870 fou ferit al setge d’Estrasburg el 16 d’agost. Reincorporat amb gran zel, fou gravíssimament mutilat per una granada el 23 de setembre. Rebé la medalla militar.

Amb la salut molt malmesa, moriria jove. El seu nom, amb la del seu germà Alfred, figura al monument commemoratiu de 1870 alçat a Perpinyà.

Rat Penat, Lo -entitat-

31 Respostes

(València, 31 juliol 1878 – )

Entitat cultural. Fundada per diversos escriptors, entre els quals hi havia Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Prengué el nom de l’animal emblemàtic de l’escut valencià. Fou la cristal·lització de diverses iniciatives de grups de la Renaixença, i mantingué sempre un to regionalista. El 1879 foren creats els Jocs Florals.

Des del principi tingué problemes econòmics i no gaire més de 400 socis, per tal com la burgesia no hi col·laborà sinó esporàdicament. Els canvis de locals i la por a la política en perjudicaren la imatge. Tenia, però, seccions de lletres, pintura, música, arqueologia i excursionisme.

Les tensions entre Llombart (federal) i Llorente (conservador) feren més precària la marxa de l’entitat. En presidir-la Honorat Berga, l’entitat es revifà i publicà volums de poemes. Sota la presidència de Leopold Trénor foren constants les relacions amb escriptors de tot l’àmbit català.

L’entitat publicà butlletins i revistes, defensà un Estatut d’Autonomia i demanà la cooficialitat de la llengua catalana en temps de la República. A la postguerra tornà a l’època més florista, per bé que un grup d’escriptors, presidits per Carles Salvador, organitzà cursos de llengua i rellançà un valencianisme discret des d’un angle cultural.

Enllaç web: Lo Rat Penat

Rameil, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 18 abril 1878 – París, França, 4 febrer 1936)

Polític i advocat. Radical socialista, fou diputat rossellonès a les corts del 1914 al 1930 i senador aquest últim any.

Fou sots-secretari d’estat de belles arts (1926) i promogué el teatre popular Trocadero i reorganitzà l’École des Arts Décoratifs.

Publicà poemes i alguns sainets.