Arxiu d'etiquetes: 1873

Violet, Gustau

Deixa un comentari

(Tuïr, Rosselló, 18 juliol 1873 – Perpinyà, 14 agost 1952)

Escultor i escriptor. Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura. S’abocà a un art anti-acadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom a detectat l’influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze.

Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l’arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre un o altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart d’Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé.

Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d’El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló.

La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinya i al d’Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l’Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.

Unidad Católica, La

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 7 març 1869 – 23 febrer 1873)

Publicació setmanal en castellà. Òrgan de l’Associació de Catòlics de Mallorca, fundada per Josep M. Quadrado, que en fou el seu principal redactor -números sencers eren escrits per ell-, però, també compta amb importants escriptors illencs de l’època.

Fou bàsicament una publicació de caràcter político-religiós, malgrat que hi foren publicades algunes composicions poètiques, sempre de temàtica religiosa, sorgida explícitament per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868; en aquest sentit organitzà, una gran campanya per a la recollida de signatures (132.890 a les Illes Balears).

Sureda i Villalonga, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)

Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.

En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.

Soriano i Fort, Josep

Deixa un comentari

(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).

Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.

Serrano i Simeón, Josep

3 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 14 octubre 1873 – Madrid, 8 març 1941)

Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L’any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars.

També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).

Sarracossano, El

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1868 – 1873)

Calendari bilingüe. A més del clàssic judici de l’any, incloïa també treballs literaris, entre molts d’altres, de Bartomeu Ferrà. Tingué una gran popularitat a Mallorca.

Salvà i Munar, Miquel

2 Respostes

(Algaida, Mallorca, 4 novembre 1792 – Palma de Mallorca, 5 novembre 1873)

Eclesiàstic i erudit. Germà de Jaume. Secretari de la diputació provincial de Mallorca (1820-23) fins que fou desterrat. Visqué després a Madrid, on fou redactor en cap de la “Gaceta”, auditor honorari del Tribunal de la Rota i bibliotecari del duc d’Osuna i de la reina Isabel II de Borbó. El 1851 va ésser nomenat bisbe de Mallorca.

És autor de diverses obres, com Memoria de los sucesos y varia fortuna del arzobispo de Toledo don Fray Bartolomé de Carranza, Ilustración sobre las Cortes de León del año 1020 y de Coyanza de 1050 i Historia del estado civil de los judíos en el reino de Aragón en los siglos XIII i XIV, entre d’altres.

Salaverria Ipenza, José María

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 8 maig 1873 – Madrid, 28 març 1940)

Escriptor. La seva formació fou autodidàctica, i els inicis de la seva carrera literària (Vieja España, 1907, i la novel·la La virgen de Aranzazu, 1909) demostren les seves afinitats amb l’anomenada generació del 98. Va viatjar per Espanya i Amèrica.

La seva obra assagística revela una evolució ideològica -semblant a la de Maeztu- que el va dur cap a un tradicionalisme de filiació carlina: Afirmación española (1917), Alma vasca (1920) i España: pueblos y paisajes (1936).

Saisset, Frederic

1 Resposta

(Perpinyà, 9 setembre 1873 – 12 octubre 1953)

Escriptor. Fill d’Albert Saisset. Visqué a París, on col·laborà a la revista “Réagir”; fou membre de la Institut d’Estudis Catalans des de la seva fundació (1907). Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers.

Hom pot citar entre els seus principals títols: Au fil du rève (1897), Les soirs d’ombre et d’or (1898), Vers l’amour (1900), Le bonheur passe (1906), Les vieux (1908) i Paysages de l’âme (1912).

Ribas i Gallard, Gabriel Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 3 octubre 1814 – 11 agost 1873)

Eclesiàstic. Franciscà.

Publicà obres religioses en català: Mes de Maria (1846, de la qual es feren tres edicions) i Dia cristià… (1856, dues edicions), i, en castellà, una història de l’orde franciscà.