(Palma de Mallorca, 18 octubre 1868 – 25 abril 1869)
Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums.
Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d’A. Penya i Margalida Caimari.
(València, 8 desembre 1868 – 29 gener 1950)
Arquitecte. Graduat el 1891, treballà a Barcelona i des del 1900 a València, d’on fou arquitecte municipal.
Del volum de la seva obra, influïda per Violet le Duc i per l’arquitectura de Domènech i Montaner, cal esmentar: el pla general de la ciutat de València, alguns edificis de la mateixa ciutat i l’institut oftalmològic del doctor Viciano a Algemesí.
(Barcelona, 1868 – 1948)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge i les marines.
(Borriana, Plana Baixa, 10 desembre 1868 – Madrid, 26 desembre 1943)
Polític. Estudià dret a la universitat de València, i fou registrador de la propietat. Milità de jove al partit liberal de Canalejas, i, posteriorment, al radical de Lerroux.
Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena (Alcalatén), en totes les eleccions posteriors al 1905.
Fou ministre de justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935.
(La Vilueña, Saragossa, 6 febrer 1785 – València, 9 desembre 1868)
Impressor i escriptor. Establert des de molt jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica.
Fundà el primer gabinet de lectura per subscripció; però, acusat de tenir llibres prohibits i perseguit per la seva ideologia liberal, emigrà a França, on visqué alguns anys.
Publicà Colección de canciones patrióticas (1823) i unes Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1834 (València 1854).
(Palma de Mallorca, 1868)
Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts a les Illes Balears fins a mitjan segle XIX. Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura (1942), i fou editat pòstumament.
Conté prop de mil quatre-cents articles, on consten tant els manuscrits com les obres impreses. Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts -molts del quals inèdits- que publica.
Bernat Fàbregues l’extractà i el completà parcialment a Biblioteca de escritores menorquines (1878).
(València, 8 novembre 1797 – Madrid, 14 octubre 1868)
Militar. Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont, pel qual fou ascendit a mariscal de camp.
Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra durant menys de quinze dies (agost-setembre 1840) en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero. Nomenat capità general de València.
Hom li concedí el títol de comte d’Alpont.
(Barcelona, segle XIX – 1868)
Músic. Destacà per les seves activitats pedagògiques.
(València, 1868 – 1920)
Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d’Ateneu de València.
Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco i Ibáñez, etc).
Les seves activitats decaigueren arran de la Tercera guerra carlina de 1872-76.
(Palma de Mallorca, 1868 – 1875)
Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell.
Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo.
A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica” i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics.
Dades dels Països Catalans 