Arxiu d'etiquetes: 1868

Cabrerizo i Bascuas, Marià de

(La Vilueña, Saragossa, 6 febrer 1785 – València, 9 desembre 1868)

Impressor i escriptor. Establert des de molt jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica.

Fundà el primer gabinet de lectura per subscripció; però, acusat de tenir llibres prohibits i perseguit per la seva ideologia liberal, emigrà a França, on visqué alguns anys.

Publicà Colección de canciones patrióticas (1823) i unes Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1834 (València 1854).

Biblioteca de escritores baleares

(Palma de Mallorca, 1868)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts a les Illes Balears fins a mitjan segle XIX. Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura (1942), i fou editat pòstumament.

Conté prop de mil quatre-cents articles, on consten tant els manuscrits com les obres impreses. Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts -molts del quals inèdits- que publica.

Bernat Fàbregues l’extractà i el completà parcialment a Biblioteca de escritores menorquines (1878).

Azpiroz i Jalón, Francesc Xavier

(València, 8 novembre 1797 – Madrid, 14 octubre 1868)

Militar. Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar. Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont, pel qual fou ascendit a mariscal de camp.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra durant menys de quinze dies (agost-setembre 1840) en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero. Nomenat capità general de València.

Hom li concedí el títol de comte d’Alpont.

Ayné, Joaquim

(Barcelona, segle XIX – 1868)

Músic. Destacà per les seves activitats pedagògiques.

Ateneu Científic, Artístic i Literari de València

(València, 1868 – 1920)

Associació estudiantil. Constituïda amb el nom d’Ateneu de València.

Desplegà una gran activitat cultural i alguns dels seus socis esdevingueren escriptors importants (Teodor Llorente, Blasco i Ibáñez, etc).

Les seves activitats decaigueren arran de la Tercera guerra carlina de 1872-76.

Associació de Catòlics

(Palma de Mallorca, 1868 – 1875)

Entitat religiosa seglar. Creada per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868. Organitzada en una direcció provincial i unes juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell.

Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M. Quadrado i Tomàs Aguilo.

A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica” i entre altres activitats, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica. En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics.

Aspiroz, Francesc Xavier

(València, 1797 – Madrid, 1868)

Polític i militar. Fill de l’intendent de la província de València durant la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar.

Durant la Primera Guerra Carlina es distingí en el setge d’Alpont.

Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra (1840) i capità general de València.

Forns i Romans, Rafael

(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 12 desembre 1868 – Madrid, 15 maig 1939)

Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la “Revista de Especialidades Médicas”.

Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l’otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix.

Com a pintor es formà a l’Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.

Fàbregas i Vilardebó, Jaume

(Catalunya, segle XIX – Buenos Aires, Argentina, 1868)

Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits.

Coll i Llach, Pere

(l’Havana, Cuba, 1868 – Barcelona, 1972)

Empresari i polític. Fill de Pere Coll i Rigau.

Instal·lat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries. Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba.

Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupa fins a l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i visqué molts anys a l’estranger.