(Barcelona, 1816 – 1867)
Pintor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts. Fou deixeble de Josep Planella.
Destacà com a escenògraf.
Malató, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1867
Majó i Ribas, Josep
(Barcelona, 1867 – 12 gener 1950)
Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l’edifici de “La Vanguardia” (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní.
Gros i Real, Josep
(Vic, Osona, 1798 – 1867)
Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus.
Fou el pare de Josep Gros i Bancells (Vic, Osona, segle XIX – 1913) Escultor. Succeí al seu pare en el seu taller, que el 1870 traspassà al seu fadrí major Agustí Potellas i Escayola.
Furnells i Soler, Joan
(Barcelona, 1 novembre 1867 – 27 octubre 1924)
Gravador. Excel·lí per la gran qualitat dels seus treballs, especialment les reproduccions de pintures.
Font i Codina, Mercè
(Vic, Osona, 6 juny 1867 – 1 febrer 1900)
Poetessa. Morí jove. Col·laborà a diverses publicacions catalanes.
Codina i Castellví, Josep
(Reus, Baix Camp, 27 febrer 1867 – Madrid, 28 juny 1934)
Metge. El 1884 s’establí a Madrid, on destacà.
Publicà molts articles i un cert nombre de llibres de caràcter professional. Fou objecte de merescudes distincions.
Bouvij, Paul
(Amsterdam, Holanda, 1807 – Barcelona, 1867)
Enginyer. S’exilià a Barcelona el 1835.
Establert poc temps després a Mallorca, intentà diverses explotacions mineres, introduí els molins de vent per a fer pujar aigua i dirigí la dessecació del prat de Sant Jordi (1846-49). Es relacionà amb els intel·lectuals mallorquins liberals i fou membre actiu de l’Ateneu Balear.
És autor de Reseña geognóstica de la isla de Mallorca (1852) i Ensayo de una descripción geológica de la isla de Mallorca (1867).
Ballester i Bellver, Francesc
(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)
Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.
Llorente i Escarpanté, Concepció
(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)
Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.
Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.
König, baró de
(Hannover, Alemanya, 1867 – Baden-Baden, Alemanya, 1943)
(Rudolf Stallmann) Aventurer i espia.
Arribà a Barcelona el 1915 com a espia alemany. S’uní a la banda de pistolers de Bravo Portillo, al servei de la patronal. El setembre de 1919, a la mort de Bravo, el substituí.
Per oposar-se a la unió amb els sindicats lliures i per intentar extorquir alguns patrons, fou expulsat d’Espanya (1920).
Actuà d’agent doble entre França i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Dades dels Països Catalans 