(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)
Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.
Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.
També fou germana seva Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924) Actriu.
(Catalunya, 1865 – 1878)
Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona.
L’any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Catalunya, 1852 – 1865)
Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa.
Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta (estació de la línia, a Osca).
El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
(Barcelona, 19 febrer 1865 – París, França, 26 juliol 1922)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a Madrid i a París, on residí molts anys.
No experimentà la influència de les tendències artístiques d’avantguarda i es mantingué dins una línia academicista d’extrema correcció, bé que poc emotiva.
Bon observador, conreà el paisatge, el retrat, els temes socials i els de la burgesia (La model, El cementiri de Santes Creus, Convalescència).
Com a dibuixant, ocupà un lloc important entre els modernistes.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 8 octubre 1865 – Madrid, 7 desembre 1923)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.
Establert a Madrid des del 1901, on féu diversos monuments, així com a Astúries, Santander i Cadis; també féu els del doctor Josep Maria Esquerdo a Madrid i a la Vila Joiosa.
(Sarrià de Ter, Gironès, 12 octubre 1865 – 28 febrer 1940)
Industrial. Creà a Girona una important fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.
Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial.
Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró.
Fou pare de Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, Gironès, 1892 – Castell d’Aro, Baix Empordà, 1981) Mecenes i industrial. Ha continuat les obres del centre residencial de s’Agaró i hi ha creat un festival de música anual.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1865 – )
Cooperativa de consum. Creada per un grup d’obrers, probablement de tendència federal, influïts per Holoyoake. És la més antiga de les catalanes.
A la fi del 1865 tenia 78 socis. Tancada pel govern, fins al 1881 s’anomenà Botiga de Diversos Gèneres de Rafael Martinell.
Els estatuts són del 1870, i l’actual edifici fou reformat en 1925-26 per Rafael Masó.
(Barcelona, 1865 – segle XX)
Musicòleg i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert i de Felip Pedrell, fou director artístic de l’Associació Wagneriana (1904).
És autor d’obres simfòniques i de cambra i de la sarsuela El sant de l’oncle i obres vocals.
Publicà estudis dels drames musicals wagnerians, entre els quals es destaca Parsifal de Wagner (1903).
(Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1 juliol 1950)
Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d’orgue.
Compongué música religiosa i obres per a orgue.
L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
(Barcelona, 1865 – 1926)
Periodista i escriptor. Col·laborà a la premsa barcelonina en català i en castellà; codirector i després director (1900-02) de “Lo Teatro Regional”, hi publicà algunes obres.
Fou també director de “Barcelona Ilustrada” i de “La Tribuna” i publicà Pàtria i Unió (1881), El socialismo en Barcelona (1890), Notas de un loco (1890), etc.
Dades dels Països Catalans 