Arxiu d'etiquetes: 1863

Sorolla i Bastida, Joaquim

(València, 27 febrer 1863 – Cercedilla, Castella, 10 agost 1923)

Pintor. Dotat d’una ràpida visió i d’una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja.

Després d’uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d’història (El Dos de Maig, L’aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l’obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pintura (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d’indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894).

Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d’aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a pintor de primera fila (Arribada d’una barca a la platja, 1895; Pescadors valencians, La platja de València, 1899).

Entre la seva producció excel·leix la sèrie de quadres pintats a Xàbia i el gran cicle de pintures fetes per a la Hispanic Society of America.

Fou el pare de la també pintora Maria Sorolla i Garcia.

Serra i Cerdà, Sebastià

(Pollença, Mallorca, 1787 – Llucmajor, Mallorca, 1863)

Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s’ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu.

Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).

Garnelo i Aparicio, Eloísa

(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)

Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.

Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.

Realitzà, també, remarcables tapissos.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Blat i Soto, Josep Manuel

(València, 8 abril 1840 – 1863)

Escriptor. Fill d’Agustí Blat i Blat. Fou d’activitat molt precoç.

Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic “El Tio Nelo”.

Batlle, Pere

(Perpinyà, 1787 – 1863)

Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà.

Col·laborà al “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs.

Alonso i Torres, Lambert

(Godella, Horta, 18 setembre 1863 – 19 febrer 1929)

Tenor i pintor. Va rebre formació musical a València i a Roma, fou catedràtic de cant al Conservatori Superior de Música de València, fou president de la secció de música de Lo Rat Penat i va compondre unes quantes obres musicals.

Com a pintor, fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles a València i d’Ignasi Pinazo, cultiva la pintura de gènere, amb la qual participà en nombroses exposicions (Madrid, Barcelona, París, València). Hi ha obres seves al Museo de Arte Moderno, de Madrid.

Ezpeleta y Enrile, Joaquín de

(l’Havana, Cuba, 19 setembre 1788 – Madrid, 24 març 1863)

Militar. Fill de José de Ezpeleta y Galdeano. Lluità contra Napoleó.

Ascendit a general (1825), combaté els malcontents de Catalunya (1827); fou capità general accidental de Catalunya (1833) i ho fou en propietat de Cuba (1838-40).

Fou senador i ministre de marina (1852).

Escuder i Brull, Antoni

(Barcelona, 1863 – 1913)

Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.

Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.

Cruixent, Gaietà

(Mataró, Maresme, 1801 – 1863)

Metge. Publicà diversos escrits de caràcter professional, especialment sobre homeopatia i frenologia.