(Madrid, 1844)
Setmanari satíric i humorístic en català.
Publicat per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez.
Tingué una vida curta.
Cresol, El -Madrid-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1844
Clavarana i Garriga, Adolf
(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)
Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.
És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.
Chabàs i Llorens, Roc
(Dénia, Marina Alta, 9 maig 1844 – 20 abril 1912)
Erudit. Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral de València.
Inicià la seva producció històrica amb la Historia de la ciudad de Denia (1876), obra de considerable rigor científic que li valgué el nomenament d’acadèmic de la Societat Arqueològica Valenciana (1875) i corresponent de la Real Academia de la Historia (1877).
Fundà i dirigí la revista de ciències històriques “El Archivo” (Dénia 1886 – València 1893), els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l’art).
Publicà, també, entre d’altres, la Historia del venerable fray Pedro Esteve (1880) Génesis del derecho foral valenciano (1902), una edició crítica de l’Espill, de Jaume Roig (1905), la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gassull (1901), l’Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903) i Episcopologio valentino (1909).
Casanova i Ruiz, Llorenç
(Alcoi, Alcoià, 14 març 1844 – Alacant, 23 març 1900)
Pintor. Fou deixeble de Daniel Cortina i de Federico Madrazo. Pensionat a Roma (1874-78) per la diputació d’Alacant, on romangué quatre anys més. Fundà a Alcoi el Centre Artístic, escola d’art.
A Alacant, fundà i dirigí l’Acadèmia de Belles Arts, i organitzà l’Exposició de Belles Arts del 1894. Fou acadèmic corresponent de l’Academia de San Fernando (1891).
Conreà tots els gèneres i algunes de les seves obres són ben remarcables: L’èxtasi de Sant Francesc, considerat el seu autoretrat, i també Escac i mat, El falconer (Alacant, Casino), Samba gitana (Alacant, Casa de la Vila) i El cardenal.
Retratista i pintor de gènere, defugí les grans exhibicions, i la seva obra es caracteritza per un detallisme pulcre, un domini complet del dibuix i un empastament cromàtic elegant i mesurat.
Capdevila i Miñano, Frederic
(València, 17 agost 1844 – Santiago de Cuba, 1 agost 1898)
Militar. Destinat a Cuba, ascendí a capità d’infanteria.
Nomenat defensor de vuit estudiants de medicina acusats d’activitats nacionalistes per un consell de guerra i afusellats a l’Havana el 1871, protestà enèrgicament del fet i es negà a signar la sentència.
El 1887 fundà una societat de lliures pensadors a Santiago de Cuba. Fou enterrat al mausoleu erigit al cementiri de l’Havana en memòria d’aquells patriotes.
Bauzà i Mas, Joan
(Palma de Mallorca, 1844 – 1915)
Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Conreà la pintura d’història, com el quadre Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota (1883).
Andreu, Pere -varis-
Pere Andreu (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII) Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.
Pere Andreu (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844) Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.
Alòs i de Móra, Josep Maria d’
(Palma de Mallorca, 2 novembre 1765 – Madrid, 17 juny 1844)
Militar, polític i marquès d’Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII de Borbó per part d’elements de la noblesa i d’alguns eclesiàstics locals.
Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.
Aixa i Iñigo, Josep
(València, 28 novembre 1844 – 21 abril 1920)
Escultor. Professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Residi i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud.
Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja.
Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la Universitat de València.
Garcia i Corrons, Francesc
(Girona, 1844 – 1882)
Arquitecte. És autor de diversos projectes de capelles, altars i d’altres.
Entre les seves obres destaca el projecte de restauració de l’església de Santa Maria de Besalú.
També fou pintor i bon miniaturista sobre vorí.
Dades dels Països Catalans 