Arxiu d'etiquetes: 1837

Zapata i Nadal, Josep

Deixa un comentari

(València, 1763 – 31 agost 1837)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i amb Cristòfol Valero i Lluís Antoni Planes. El 1798 esdevingué acadèmic de pintura. Fou professor auxiliar de pintura a Sant Carles (1806), acadèmic de mèrit de flors (1810) i director de la Sala de Flors (1815). El 1832 esdevingué acadèmic de San Fernando.

Es dedicà a la pintura de flors, d’història i religiosa. Hi ha obres seves al convent del Sant Esperit de Gilet (Camp de Morvedre), al Museu de Belles Arts de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Xiva, batalla de -1837-

Deixa un comentari

(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15 juliol 1837)

Fet d’armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.

Aquestes, manades per Ramon Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre.

Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.

Vinent i Grases, Antònia Marcel·lina

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1837 – 1920)

Escriptora. És autora del poema Generosidad musulmana (1858) i d’altres composicions en castellà.

Villanueva i Astengo, Joaquim Llorenç

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 10 agost 1757 – Dublín, Irlanda, 26 març 1837)

Eclesiàstic, escriptor i polític. Germà de Jaume. Regalista i jansenista en la línia general del reformisme del segle XVIII, publicà un Catecismo del Estado según los principios de la Religión (1793), obra polèmica en defensa de la monarquia i contra la Revolució francesa.

Durant la guerra del Francès va ésser elegit diputat per València a les corts de Cadis, i va formar part de la comissió eclesiàstica que proposà un concili nacional (1811) per tal d’oposar-se a l’autoritat papal. També va defensar els indis i va obtenir la creació de la província de Xàtiva, que va ésser abolida al mateix temps que la constitució.

Va escriure Las angélicas fuentes o el tomista en las Cortes (1813), en què intentà de defensar la sobirania nacional amb arguments de sant Tomàs, i Mi viaje a las Cortes (1860), amb notícies del seu funcionament intern. A la tornada de Ferran VII de Borbó fou perseguit per liberal i el 1815 condemnat a sis anys de reclusió al convent de la Salceda.

Durant el Trienni Liberal fou nomenat ambaixador prop de la Santa Seu (1822), però el papa el rebutjà per jansenista; Villanueva trencà públicament les relacions amb l’Església en la seva obra Mi despedida de la Curia romana. Obligat a emigrar per la reacció absolutista del 1823, es va refugiar primerament a Londres i després a Dublín, on començà la traducció al català del Nou Testament.

El 1825 va publicar Vida literaria de D. Joaquín Lorenzo Villanueva.

Vilanova i Entreaigües, Tomàs

Deixa un comentari

(València, 1769 – Madrid, 1837)

Metge i zoòleg. Es llicencià de medicina i filosofia. Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona i de l’Academia de Ciencias de Madrid, on anà a residir. Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat.

Publicà un Índice de las aves que forman… las especies propias de la Albufera… i obres didàctiques.

Vicent i Dolz, Antoni

1 Resposta

(Castelló de la Plana, 2 octubre 1837 – València, 9 juny 1912)

Eclesiàstic. Llicenciat en dret i lletres a la universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860. Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865. L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades.

El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País Valencià i s’estengué posteriorment per Castella. A partir del 1900 promogué per tot l’estat espanyol assemblees diocesanes d’eclesiàstics per a sensibilitzar-los davant els problemes socials.

El 1906, després de reconèixer que el caràcter mixt dels cercles (obrers i patrons) havia estat un fracàs, propugnà les associacions d’obrers sols, sota tutela eclesiàstica. També el 1906 intervingué en la creació de les setmanes socials d’Espanya, a imitació de les franceses.

La seva obra principal, Socialismo y anarquismo (1893), és un comentari a l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII (1891). Hom l’ha considerat com l’iniciador del catolicisme social a l’estat espanyol.

Satanás, El

Deixa un comentari

(València, 1 novembre 1836 – 24 març 1837)

Diari, editat i imprès per Manuel Gil i Estellés. Liberal exaltat, sofrí diverses denúncies.

El primer director Lluís Celdoni Nebot i de Padilla, fou suspès en el càrrec per un article en què es justificava el regicidi; el segon, Jaume Ample i Fuster, fou condemnat a dos anys de presó.

Sarrau, Jaume Emili

Deixa un comentari

(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)

Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.

Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).

També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.

Ramis i Ramis, Bartomeu

4 Respostes

(Maó, Menorca, 3 juliol 1751 – 26 juliol 1837)

Metge. Germà de Joan, Antoni, Pere i Josep. Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó. A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó.

És autor de diverses obres que s’han perdut i de Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les esglésies (1818).

Querol i Campos, Vicent Venceslau

1 Resposta

(València, 28 setembre 1837 – Bétera, Camp de Túria, 24 octubre 1889)

Poeta. Llicenciat en dret i alt empleat de ferrocarrils, fundà amb altres poetes la societat poètica “La Estrella” i es revelà com a poeta el 1856 amb una Oda a las Bellas Artes, llegida davant de Pedro Antonio de Alarcón. Traduí autors romàntics, entre ells Byron, juntament amb Teodor Llorente.

Tota la seva obra poètica quedà aplegada a les Rimas (1877), on inclou diferents tipus de composicions que havia publicat en castellà i català, a la premsa. Pels temes utilitzats a les seves poesies, pertany a la línia del romanticisme conservador i alhora és una de les figures de la Renaixença a València. El 1958 li van ser publicades les Obres valencianes completes.

Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de València (1859), celebrats a la universitat, i estigué relacionat literàriament amb escriptors de Catalunya i felibres provençals.