(Alacant, 4 octubre 1826 – 29 setembre 1889)
Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix.
És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d’Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.
(Maó, Menorca, 9 desembre 1747 – 1826)
Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó Diari de Maó, que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període.
Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura.
(València, 8 juny 1765 – 11 gener 1826)
Erudit. Dominicà (1778), fou cronista de l’orde i de la ciutat i regne de València.
Publicà la primera part d’Observaciones histórico-críticas a las trovas intituladas de Mosén Jaime Febrer (1804), l’autenticitat de les quals discutí encertadament, Compendio histórico de todas las epidemias padecidas en Valencia antes del año 1647 (1804), Memorias histórico-críticas de las antiguas Cortes del reino de Valencia (1810), i deixà inèdites diverses obres d’història i de filologia, en gran part desaparegudes.
(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)
Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.
Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.
Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.
(Xixona, Alacantí, 9 gener 1762 – València, 1826)
Matemàtic i físic. Estudià filosofia, teologia i dret civil a la Universitat de València. Hi fou catedràtic de filosofia (1791-94), de matemàtiques (1799) i de mecànica i física experimental.
És autor de diverses obres, com Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios (1799).
Àlvar Franco (País Valencià, segle XVI) Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.
Francesc Franco (Xàtiva, Costera, segle XVI) Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).
Joan Vicent Franco (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII) Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.
Pere Franco (Barcelona, 1744 – 1826) Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.
(València, 1752 – 1826)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.
Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.
(València, 26 maig 1826 – 14 octubre 1888)
Escultor. Deixeble d’Antoni Marzo i format a l’Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d’activitat, obrí un taller i fou professor d’escultura.
La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris.
Sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l’Oració a l’hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l’altar major de la catedral de València.
Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.
(Alacant, 18 juliol 1826 – Madrid, 26 setembre 1888)
Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d’Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins.
Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant.
Era germà del també militar Lluís Fajardo i Izquierdo.
Dades dels Països Catalans 