Arxiu d'etiquetes: 1826

Franco -varis bio-

1 Resposta

Àlvar Franco  (País Valencià, segle XVI)  Impressor. Realitzà obres molt remarcables. El seu fill Joan Vicent Franco fou també impressor.

Francesc Franco  (Xàtiva, Costera, segle XVI)  Metge. Estudià a la universitat d’Alcalà, de la qual fou catedràtic (1543). Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la universitat de Sevilla (1569). Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas (1569).

Joan Vicent Franco  (Oriola, Baix Segura, 1673 – País Valencià, segle XVIII)  Impressor. Fill del també impressor Àlvar Franco.

Pere Franco  (Barcelona, 1744 – 1826)  Pintor. Pertanyia a les Acadèmies de Sant Carles de València, Sant Lluc de Roma i San Fernando de Madrid.

Fita, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1752 – 1826)

Eclesiàstic. Fou catedràtic de dret a Madrid.

Tingué bon prestigi per la seva cultura jurídica i artística.

Farinós i Tortosa, Felip

Deixa un comentari

(València, 26 maig 1826 – 14 octubre 1888)

Escultor. Deixeble d’Antoni Marzo i format a l’Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d’activitat, obrí un taller i fou professor d’escultura.

La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris.

Sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l’Oració a l’hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l’altar major de la catedral de València.

Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.

Fajardo i Izquierdo, Ramon

1 Resposta

(Alacant, 18 juliol 1826 – Madrid, 26 setembre 1888)

Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d’Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins.

Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant.

Era germà del també militar Lluís Fajardo i Izquierdo.

Fàbregas i Marimon, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1783 – 1826)

Frare agustí. Pertanyent a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí treballs notables en 1816 i 1817.

Debeaux, Odon

Deixa un comentari

(Agen, França, 1826 – Tolosa, Llenguadoc, 1910)

Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa.

Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol.

Coll i Vilaceca, Josep

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 17 novembre 1826 – Perpinyà, 20 març 1901)

Músic i compositor. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà (1864).

Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l’òpera romàntica André Chénier (1880).

La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos.

Carnicer i Rochel, Lleó

Deixa un comentari

(Sabiñán, Aragó, 14 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 1915)

Periodista. Catedràtic de llatí a l’Institut Balear. Col·laborà a la “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño” i a diversos periòdics integristes i carlins.

Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà dels poetes mallorquins.

Cardona i Pons, Gaspar

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1748 – 1826)

Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.

Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).

Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons  (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866)  Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.

Binimelis i Puig, Joan

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 26 juny 1756 – 23 abril 1826)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén.

Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).