(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)
Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.
Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.
El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.
(Alacant, 14 juliol 1740 – València, 24 maig 1823)
Militar. Fill del regidor d’Alacant Joan Rovira i Salafranca. Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos.
Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, obtingué l’ascens a tinent general.
És autor de manuals pedagògics: Tratado de artillería (1773), Compendio de matemáticas (1781-91), Ejercicios de cañón y mortero (1787), tots publicats a Cadis.
(Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907)
Polític i empresari. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca.
Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia.
El seu fill fou Gil Roger y Vázquez.
Dades dels Països Catalans 