Arxiu d'etiquetes: 1821

Villalonga i Pérez, Antoni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1821 – 21 maig 1910)

Dirigent republicà federal. Fill de Francesc Villalonga i Escalada. Fou un dels primers militars del partit democràtic i del republicanisme a les Illes. Els anys 1860 actuà a l’Ateneu Balear. Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb Miquel Quetglas, Rafael Manera i Ignasi Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear.

Després fou alcalde de Palma (febrer-juliol 1872) i diputat a les corts (elegit a l’abril 1872 i al maig 1873). Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració. Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial, procurà que aquest no desaparegués dins els diferents conglomerats d’unió republicana que hom intentà de formar (d’una manera destacada el 1896, que es creà el Partit d’Unió Republicana de Jeroni Pou).

La seva valuosa biblioteca i la del seu pare passaren en una gran part a ésser la base de la biblioteca de l’ajuntament de Palma.

Fou el pare de Francesc Villalonga i Fàbregues.

Vilanova i Piera, Joan

Deixa un comentari

(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)

Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.

És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).

Fou germà seu Josep Vilanova i Piera  (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884)  Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.

Rico i Amat, Joan

Deixa un comentari

(Elda, Vinalopó Mitjà, 29 agost 1821 – Madrid, 19 novembre 1870)

Escriptor. Es formà i es llicencià en dret a Madrid. Dirigí, entre d’altres, “La Ilustración Española”, “El Noticiero de España” i “Don Quijote”.

Escriptor molt de l’època, publica Poesías serias y satíricas (1842), Historia política y parlamentaria de España (3 vol, 1860-61), El libro de los diputados y senadores (4 vol, 1862-66) i La unidad católica (1869).

Ramis i Ramis, Josep

4 Respostes

(Maó, Menorca, 1766 – 1821)

Sacerdot. Germà de Joan, Bartomeu, Antoni i Pere. Graduat en teologia per la universitat literària de Mallorca.

És autor del manuscrit -avui perdut- Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca, que dedicà a la pagesia menorquina.

Quint-Zaforteza i Togores, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 26 abril 1821 – 20 maig 1880)

Nét de Josep Quint-Safortesa i Sureda. Es casà amb Carme Crespí de Valldaura i Caro, comtessa d’Olocau (aquest títol passà a la filla gran de llur primogènit, la qual, per enllaç, els transmeté als Fuster de Puigdorfila).

El seu nét fou Josep Quint-Zaforteza i Amat (Palma de Mallorca, 1894 – 1965)  Cavaller de Sant Joan. Fou cap dels carlins xavieristes. El seu fill fou Josep Zaforteza i d’Olives.

Gadea, Miquel

Deixa un comentari

(Benifallim, Alcoià, segle XVIII – València, 1821)

Frare franciscà. Fou lector de les facultats de filosofia i teologia de València, així com definidor de l’orde.

És autor d’una Vida de la madre sor Isabel María de Santa Ana (1801).

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Camaña i Burcet, Josep Zacaries

1 Resposta

(València, 1821 – 1877)

Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d’estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure.

També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l’Asil del Marqués de Campo, a València.

Fou el pare de Josep Camaña i Laymon.

Barceló i Tomàs, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1758 – 1821)

Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787).

És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.

Balaguer i Bosch, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1821 – 1875)

Pedagog i historiador. Fou director de l’Escola Pràctica de la Normal de Palma de Mallorca.

Autor d’un Compendio de Geografía e Historia de las Baleares (Palma de Mallorca, 1866; cinquena edició 1900) per a infants.