Arxiu d'etiquetes: 1781

Caralt i Plàcies, Domènec de

(Mataró, Maresme, 4 agost 1781 – Alpens, Osona, 1836)

Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat.

Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII de Borbó li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència d’Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals.

Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s’hagué d’exiliar a França durant set anys.

Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.

Cabanes i d’Escofet, Francesc Xavier de

(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)

Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.

Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).

Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).

Aner d’Esteve, Felip

(Aubert, Vall d’Aran, 1781 – Portugal, 9 octubre 1812)

Polític. Vocal secretari de la Junta Superior de Catalunya que s’havia constituït per lluitar contra els francesos, en representació de la Vall d’Aran, fou elegit diputat (1810) a les corts de Cadis pels habitants d’aquesta vall.

Participà intensament en les mateixes i adoptà una posició liberal moderada. Es manifestà decididament per la recuperació dels furs i privilegis anteriors a la guerra de Successió, per la qual cosa es considerat com un dels precursors del desvetllament polític de Catalunya.