Arxiu d'etiquetes: 1781

Espoz y Mina, Francisco

5 Respostes

(Indocín, Navarra, 17 juny 1781 – Barcelona, 24 desembre 1836)

Militar. El 1822 eliminà la Regència d’Urgell, absolutista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós.

El 1823 fou nomenat capità general de Catalunya, combaté la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, però, assetjat durant quatre mesos a Barcelona, va haver de capitular i passà a França.

El 1835 fou nomenat novament capità general de Catalunya; en la lluita contra els carlins es destacà perquè féu executar la mare de Ramon Cabrera, fet que despertà la repulsa general.

Caralt i Plàcies, Domènec de

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 4 agost 1781 – Alpens, Osona, 1836)

Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat.

Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII de Borbó li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la Regència d’Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals.

Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s’hagué d’exiliar a França durant set anys.

Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.

Cabanes i d’Escofet, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)

Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.

Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).

Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).

Aner d’Esteve, Felip

5 Respostes

(Aubert, Vall d’Aran, 1781 – Portugal, 9 octubre 1812)

Polític. Vocal secretari de la Junta Superior de Catalunya que s’havia constituït per lluitar contra els francesos, en representació de la Vall d’Aran, fou elegit diputat (1810) a les corts de Cadis pels habitants d’aquesta vall.

Participà intensament en les mateixes i adoptà una posició liberal moderada. Es manifestà decididament per la recuperació dels furs i privilegis anteriors a la guerra de Successió, per la qual cosa es considerat com un dels precursors del desvetllament polític de Catalunya.