(la Vilella Alta, Priorat, 5 abril 1775 – Barcelona, 4 abril 1835)

Metge, doctorat a Montpeller el 1800. Estudià geologia i mineralogia, treballà per millorar els alambins de destil·lació d’alcohols, i introduí al Camp de Tarragona el clor per al blanqueig de fibres i teixits vegetals. A partir del 1805 propagà, en aquesta mateixa comarca, el conreu de la patata. Assajà amb èxit, el 1819, a Salou (Tarragonès), un aparell elevador d’aigua de la seva invenció, que anomenà hidròpata.

Metge militar durant la Guerra del Francès, el 1813 fundà i dirigí el primer diari de Reus (“Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus”), ferventment liberal i constitucionalista, per la qual cosa, el 1814, fou processat i empresonat. El 1823 s’exilià a Gibraltar, d’on passà a Cuba i als EUA. Tornà a Gibraltar el 1828, i el 1831 es traslladà a París, on exercí la medicina fins al 1833.

Fou un precursor de l’estadística científica a Catalunya, el seu Ensayo sobre la topografía y estadística de la villa de Reus (1820). És autor, a més, d’un estudi sobre la febre groga, publicat a París el 1833.

Fou el pare del mecànic Leandre Ardèvol i Sardà.