(Segarra, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(Mataró, Maresme, 1767 – 1848)
Religiós escolapi. Fou provincial del seu orde.
Sobresortí com a publicista i escriptor religiós.
(Sevilla, Andalusia, 1683 – Madrid, 1767)
Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V de Borbó a Catalunya. El 1761 li fou concedit el títol de marquès d’Avilés.
És autor d’un important tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725).
Fou el pare de José Miguel i de Gabriel de Avilés y del Fierro.
(Sevilla, Andalusia, 15 gener 1690 – Barcelona, 25 gener 1767)
Militar. El 1742 fou nomenat capità general de Catalunya, que fou el comandament més dilatat de la història de Catalunya (25 anys), i l’exercí com una dictadura personal; mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici de Llotja, i impulsà obres públiques mitjançant contribucions especials creades per ell.
Preocupat per embellir Barcelona, féu progressar la construcció de la Barceloneta per tal d’eliminar les barraques dels refugiats del barri de la Ribera; el 1755 hi inaugurà l’església de Sant Miquel del Port.
El 1766 les seves mesures per prevenir l’escassetat de blat provocaren un encariment i les protestes de la població, la qual ell amenaça amb els canons de Montjuïc i de la Ciutadella.
(Barcelona, segle XVIII)
Constructor d’instruments de corda. Construí violins i violoncels excel·lents, alguns dels quals han estat comparats als que feia Stradivarius.
Els seus instruments són d’estil italià, fet que sembla indicar un aprenentatge a Itàlia. Se’n conserven alguns.
Fou el pare de Joan Guillamí (Barcelona, 1725 – 1767) Constructor d’instruments de corda. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare.
(Barcelona, 1544 – 1767)
Col·legi d’ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles.
Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia.
Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.
L’església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l’únic que se’n conserva; la sumptuosa decoració de l’interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.
Dades dels Països Catalans 