(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)
Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.
Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.
Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.
(Illes Balears, 1633 – 1681)
Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.
Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:
Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla (Illes Balears, 1667 – 1712) Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:
Ramon Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1703 – 1774) Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:
Josep Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1767 – 1835) Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.
(Xàtiva, Costera, 26 abril 1767 – 11 maig 1845)
Arquitecte. Titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801). Succeí el seu pare, Francesc Cuenca, com a mestre de l’obra de la col·legiata de Xàtiva.
Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón.
Professà al convent de franciscans de Xàtiva (1784).
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1767 – Fredericia, Dinamarca, 11 agost 1808)
Militar. De família noble rossellonesa, en esclatar la Revolució Francesa el 1789 es traslladà a Barcelona, on organitzà i mantingué un batalló de voluntaris que prengué part en la Guerra Gran.
El 1794 es naturalitzà espanyol i fou nomenat capità de la legió de la reina Maria Lluïsa. Més tard fou destinat al regiment de dragons del Riu de la Plata, a l’Amèrica del Sud, on combaté contra els anglesos.
Tornà a Europa, i anà a Pomerània amb les tropes espanyoles del marquès de la Romana, que col·laborava amb Napoleó.
En iniciar-se la guerra del Francès intentà de reunir les forces i de reembarcar-les cap a Espanya, però, descobert pels napoleònics, s’atribuí personalment la responsabilitat de l’intent i, per tal d’evitar represàlies, es suïcidà.
Joan Collado (València, 1731 – 1767) Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.
Lluís Collado (València, segle XVI) Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.
Lluís Collado (País Valencià, segle XVIII) Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.
(València, 1767 – 1817)
Gravador. L’any 1812 fou nomenat director d’estudis de l’Acadèmia de Sant Carles.
Deixà obres notables.
(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)
Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.
Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.
(Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)
Paleògraf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca.
Escriví un Método para… leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins.
(Perpinyà, 16 novembre 1767 – Vernet, Conflent, 3 juliol 1833)
Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor.
Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l’Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan.
Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera.
A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”.
Fou el pare de Joan Baptista Alzina.
(València, 16 febrer 1702 – Oriola, Baix Segura, 22 gener 1767)
Bisbe d’Oriola (1763-67). Estudià a València, i a Salamanca, on també professà interinament la càtedra de cànons.
Retornat a València, ocupà successivament gairebé tots els càrrecs de la diòcesi, i el 1763 fou promogut a bisbe d’Oriola; durant aquest temps publicà diverses pastorals.
Dades dels Països Catalans 